Cerca

Resultats de la cerca frase exacta: 227

11. partitiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que designa una part d'un tot. Adjectiu partitiu. Substantiu partitiu. [...]
12. substantivar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Emprar com a substantiu (un mot d'una altra categoria lèxica). [...]
13. postnominal
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En ling., que deriva d'un nom substantiu o adjectiu. Un verb postnominal. [...]
14. substantivament
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera substantiva. A la manera d'un substantiu. Un adjectiu usat substantivament. [...]
15. adjectivament
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera adjectiva, amb el valor i la significació d'un adjectiu. Aquest substantiu està usat aquí adjectivament. [...]
16. adjuntar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer anar o estar adjunt. Vaig adjuntar a la meva carta la carta del mestre. Li van adjuntar dos col·laboradors. Adjuntar un adjectiu a un substantiu, un pronom feble a un verb. En inform., afegir (un fitxer o un document) a un missatge que s'envia a través de la xarxa. [...]
17. Quantitatius seguits de la preposició 'de' / 'quant', 'molt', 'poc', 'més', 'menys', 'tant', 'gaire', 'prou', 'bastant' + 'de' + substantiu / 'Fa molt temps' o 'Fa molt de temps'?
Font Fitxes de l'Optimot
Entre un quantitatiu i el nom que el segueix, la preposició de de vegades és optativa, altres vegades és obligatòria i en alguns casos no s'ha d'usar. Els quantitatius següents admeten l'addició de la preposició de abans del substantiu que els segueix:  quant: Quants de llibres que té! (o Quants [...]
18. supí -ina
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ajagut d'esquena, de sobines. Molt gran i inexcusable, s'aplica a ignorància. Substantiu verbal propi d'algunes llengües indoeuropees. [...]
19. homògraf -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la mateixa grafia que un altre. El substantiu masculí faig i la forma verbal faig són homògrafs. Mot homògraf. [...]
20. infinitiu
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma no personal del verb que és independent de qualsevol matís temporal o aspectual i pot tenir el valor d'un substantiu. [...]
Pàgines  2 / 23 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>