1 adj. musical. 2 m. i f. Persona que escriu o interpreta obres musicals. music(pej.) musicastre, mal músic. compositor mestre, director d'orquestra o un músic eminent. professor, músic d'una orquestra. director, el qui dirigeix un cor, una orquestra. mestre de capella, director d'una [...]

1 conquerir. 2 Fig. Conquistar la voluntat d'altri. guanyar-se el cor(d'algú) enamorar. Va enamorar una pubilla del poble i s'hi va casar. enganxar(fig.), comprometre algú amb habilitat, enginy, etc., a fer alguna cosa. Ell no tenia pas intenció de prometre's tan aviat, però l'han sabut [...]

contracció. sístole, contracció del cor. espeterneco espernetec, contracció de les cames que hom fa en espeternegar o espernetegar. espoderaments(m. pl.), dit esp. de la contracció violenta i anguniosa del recte per a evacuar. miosi, contracció anormal de la nina de l'ull. Cp. rampa Ant. Distensió [...]

1 resolució determinio determinació partit, en la frase prendre partit. A la vista d'això, prengué el partit d'anar-se'n. Partit pres, decisió presa per endavant. corada, decisió irreflexiva, provinent d'un impuls del cor. rauxa(->), decisió sobtada, capriciosa. caparrada, resolució ardida [...]

1 fer faltao fallar. Li han fallat els càlculs. fer figa mancar. En el moment d'acabar d'alçar el pes, li han mancat les forces. Li ha mancat el cor. frustrar-se(un pla, etc.) tornar-se aiguapoll(una cosa) anar a malguany(una cosa) 2 decebre. 3 Cessar, un comerciant, els seus pagaments [...]

1 Causar alegria a algú. omplir (algú) d'alegria (o de satisfacció, o de joia) produir (una cosa) gran alegria(a algú) refocil·lar dilatar el cor(d'algú) Cp. satisfer 2 (alegrar-sepron.) realegrar-se congratular-se, alegrar-se amb algú per algun esdeveniment feliç. Em congratulo amb vós de la [...]

estat molt benvolent amb mi (o envers mi). falaguer, que atreu per les seves maneres agradoses i corteses. avinent, de bon avenir-se, de bon tracte. ésser tot mel cordial. Un home cordial, afectuós, de cor. cortès sociable atent Ant. Malamorós o malagradós. Adust. Brusc. Escrú. Manuel Franquesa i [...]

encara és tendra. Verd. Aquesta llenya és massa verda: no cremarà bé.. 2 Sense suc. eixut malsucós 3 Fig. magre. 4 brusc. Una resposta brusca. rude. Maneres rudes. desamorós desairós 5 insensible, mancat de sensibilitat. Un cor insensible. dur de pedra Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

cosa. representar-se(una cosa), imaginar-se-la. encabessar-se(una cosa) ficar-se (una cosa) al cap albirar, imaginar com deu ésser una cosa. Aquella visió serà tan gran glòria, que no és cor qui la pugui albirar ni boca parlar (Llull, citat per Alc.). veure visions, imaginar-se coses absurdes [...]

amb un martell. 2 caure. Es diu del sol (per anal.) que bat sobre una cosa. Caure el sol de ple a ple. Queia un sol que estavellava els rocs. 3 atacar. 4 vèncer. 5 (batre'spron.) combatre, barallar-se. 6 v. intr. Batre el cor, el pols. polsar, batre el pols. bategar [...]