41.
sarau
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [reunió] sarao. 2 [baralles] sarao, riña f, bronca f, camorra f, brega f. 3 armar sarau fig i fam armar bronca (oun sarao), armar una pelotera, armar (o meter) bulla. 4 armar-se un sarau fig i fam armarse un sarao, armarse la gorda. [...]
|
42.
gall
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
canto del gallo, al alba. 8 brega (o baralla, o combat) de galls riña (o pelea) de gallos. 9 fer el gall fam [gallejar] gallear, hacer el gallo (o el gallito). 10 gall de baralla (o de brega, o de combat) gallo de pelea (o de riña). 11 gall dindi ornit [Meleagris gallopavo] pavo, gallipavo. 12 gall [...]
|
43.
follón
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] enrenou, xivarri, avalot, gresca f, brega f, rebombori, mullader. 7 fam [ventosidad] llufa f, bufa f, veixina f. [...]
|
44.
gallo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, en un tancar i obrir d'ulls, en un no res. 11 entre gallos y medianoche a tres quarts de quinze. 12 gallo de pelea gall de baralla (o de brega, o de combat). 13 gallo silvestre ornit [urogallo] gall salvatge (o fer, o de bosc). 14 otro gallo me (te, le, etc) cantara una altra cara faria, em (et, li [...]
m 1 ornit [Gallus gallus] gall. 2 ict [Zeus faber] gall. 3 fig i fam mús [nota falsa] gall. El cantante ha hecho un gallo, el cantant ha fet un gall. 4 [persona que gallea] gall. Es el gallo del pueblo, és el gall del poble. 5 fig i fam gargall. 6 al cantar el gallo en fer-se de dia, a punta de dia, al cant del gall, al gall cantant. 7 alzar (o levantar) el gallo alçar la cresta, gallejar, fer el valent, alçar la veu. 8 bajar el gallo abaixar la cresta. 9 como el gallo de Morón, sin plumas y cacareando ni que el matin no abaixa la cresta. 10 en menos que canta un gallo en un tres i no res, en un tancar i obrir d'ulls, en un no res. 11 entre gallos y medianoche a tres quarts de quinze. 12 gallo de pelea gall de baralla (o de brega, o de combat). 13 gallo silvestre ornit [urogallo] gall salvatge (o fer, o de bosc). 14 otro gallo me (te, le, etc) cantara una altra cara faria, em (et, li, etc) lluiria més el pèl. |
45.
tope
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 topall. 2 [de locomotora, vagón] topall. 3 [al final de una línea férrea] topall. 4 fig [máximo] límit, màxim -a. Sueldo tope, sou límit. Fecha tope, data límit (o màxima). 5 fig i p fr [riña] brega f, baralla f, topada, aferrada. 6 mar [del mastelero] cap. 7 mar [marinero] sentinella, guaita [...]
|
46.
baralla
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 brega batussa batega bullanga gresca sarau, baralles encontre esbatussada daltabaix 2 disputes raons tràngol querella renyina contesa altercació dissensió discòrdia bronquina, en les frases cercar (o moure, o armar) bronquina escàndol esvalot borboll. Cercar borbolls, cercar baralles. escena [...]
|
47.
acostumat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
consuet sòlit(≠ sòlid) ordinari usual habitual corrent normal tradicional estilat familiar. Els autors grecs li són familiars. familiaritzat habituat esversat pràctic. Ésser pràctic en una cosa. usat. És un home usat a la brega. avesat acostumar. Ant. Inacostumat (≠ desacostumat). [...]
|
48.
fer 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
constituït hereu. sortir amb, fer una cosa que hom no hauria esperat, intempestiva. Sortir amb una atzagaiada. pegar. Pegar un xiscle, un salt. clavar. Clavar un crit, un escàndol. moure, en frases com moure soroll, moure escàndol, moure brega, etc. sovintejar, fer sovint una acció. Cada any sovintejava [...]
|