FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar (una cosa) d'una altra sobre la qual descansa. Feia un vent que aixecava les pedres. Calien dos homes per a aixecar aquella llosa. El malalt no podia aixecar el cap del coixí. Amb el vent que feia s'havia aixecat una polseguera que no deixava veure res. Enlairar 1. Tiraran coets i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt d'operacions que hom efectua sobre un terreny a fi de determinar els valors numèrics dels elements necessaris per a aixecar un pla o mapa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Operació d'acabament que consisteix a sotmetre un teixit a l'acció d'un raspall, amb la finalitat de netejar-ne la superfície i allisar, orientar o aixecar el pèl. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument en forma de ganxo que hom empra per a aixecar i sostenir diversos òrgans en les operacions, especialment en les lligades. Lligament fibrós que sosté una part o un òrgan. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estirada, empenta, acció qualsevulla, violenta i momentània. Li arrancà el collar d'una bursada. de bursada D'un cop. Es va aixecar de bursada i se'n va anar. de bursada Sense perseverança. Són gent de bursada. [...]