1.
amanyagar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer tornar manyac, especialment amb carícies, afalacs. Tractar amb amor o amb afectuosa simpatia. Un infant massa amanyagat es pot tornar un infant aviciat. Acariciar 1 . Li amanyagava els cabells amb la mà. [...]
|
2.
amanyagar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com jugar.
[...]
|
3.
amanyagar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [amansir] amansar, ablandar. 2 [aviciar] mimar, malcriar. 3 [acariciar] acariciar. Amanyagar els cabells, acariciar los cabellos. [...]
|
4.
amanyagar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 acariciar. 2 aviciar. 3 amansir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
amanyagament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'amanyagar; l'efecte. [...]
|
6.
amanyac
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'amanyagar. Cant amb què festegen els coloms i les tórtores. Cant per a fer dormir els infants. [...]
|
7.
amoixar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amanyagar (un gat o una altra bèstia) passant-li suaument la mà pel damunt. A aquest gatet, li agrada que l'amoixin. L'infant amoixà amb la maneta la galta de la seva mare. Recaptar la benvolença, el consentiment, l'aquiescència, etc., (d'algú) amb afalacs [...]
amoixar
|
8.
amoixar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [amanyagar] acariciar. Li agrada que l'amoixin, le gusta que le acaricien. 2 fig [afalagar] halagar. [...]
|
9.
mimar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [hacer mimos] amoixar, amanyagar, acaronar. 2 [a los niños] aviciar, malacostumar, malavesar, consentir. 3 [a alguien] afalagar, amoixar. 4 teatr mimar. [...]
|
10.
engreir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: reir] v tr 1 envanir, infatuar. 2 amer [mimar] amanyagar, fer festes. v pron 3 [envanecerse] estarrufar-se, estufar-se, pagar-se, envanir-se, infatuar-se. 4 amer [encariñarse] encapritxar-se, agafar afecte. [...]
|