La sigla de associaciķ de famílies d'alumnes és AFA.
A l'hora de formar el plural d'aquesta sigla es pot mantenir invariable o bé es pot afegir una essa al final. Per exemple: les AFA o les AFAs.
[...]
La locuciķ per tal de, que indica propōsit ('amb la finalitat de') i és equivalent a a fi de, introdueix una oraciķ d'infinitiu. Per exemple:
M'hi vaig acostar per tal de sentir-lo millor.
També pot introduir una oraciķ amb el verb en subjuntiu, tot i que aleshores hi ha la conjunciķ que (per [...]
Les locucions respecte a i respecte de tenen el significat 'pel que fa a' o bé expressen la connexiķ entre dos termes. Per exemple:
La conscičncia que tenia el músic respecte a la capacitat transformadora del seu art era sorprenent.
Vam fer uns canvis al document respecte de la versiķ anterior [...]
La locuciķ castellana en plan o en plan de, que es fa servir per expressar l'actitud d'actuar donant preponderāncia a un tipus d'activitat, a un tipus de comportament, a una qualitat, a una acciķ, no té un equivalent literal en catalā (la traducciķ en pla o en pla de no és acceptable). En un text [...]
Els adjectius diferent o distint s'utilitzen per establir comparacions i van acompanyats, preferiblement, de la preposiciķ de (diferent de, distint de). Per exemple:
La meva tassa és diferent de la teva.
Té una manera d'actuar molt distinta de la del seu germā
Aquest barri és molt diferent de [...]
La locuciķ a favor de o en favor de significa 'en benefici, en utilitat, en defensa, etc., de'. Per exemple:
La Virgínia havia parlat a favor de l'alumne que va ser expedientat.
Va esmentar els motius en favor de la restauraciķ del castell.
En canvi, quan es vol expressar el sentit de 'gaudir [...]
En catalā, per indicar la circumstāncia que origina un fet o una acciķ s'usa la locuciķ preposicional amb motiu de (i no en motiu de). Per exemple:
Amb motiu del nostre aniversari us convidem a un dinar el dia 18 de juny.
[...]
Guārdia de Noguera
El nom oficial de la capital del municipi de Castell de Mur és Guārdia de Noguera, i no Guārdia de Tremp, com consta per error en la segona ediciķ del Nomenclātor oficial de toponímia major de Catalunya, publicada el 2009.
[...]
plec de descārrec El plec de descārrec és l'enumeraciķ raonada i correlativa de les alˇlegacions que s'oposen als cārrecs que figuren en un plec de cārrecs.Diem plec de descārrec (i plecs de descārrec, en plural) i no de descārrecs, perquč el terme descārrec fa referčncia en general a l'acciķ de [...]
Roda de Berā
Des de l'any 2013, la denominaciķ oficial i normativa d'aquest municipi és Roda de Berā, i no Roda de Barā.
Malgrat que la forma Roda de Barā consta encara en la segona ediciķ del Nomenclātor oficial de toponímia major de Catalunya, publicada el 2009, en aquesta obra ja es marcava [...]
Fitxa
2850/2Darrera versiķ: 28.10.2009
Títol
plec de descārrecs o plec de descārrec?
Resposta
plec de descārrec m.
El plec de descārrec és l'enumeraciķ raonada i correlativa de les alˇlegacions que s'oposen als cārrecs que figuren en un plec de cārrecs.Diem plec de descārrec (i plecs de descārrec, en plural) i no dedescārrecs, perquč el terme descārrec fa referčncia en general a l'acciķ de descarregar o alliberar dels cārrecs. En l'expressiķ plec de cārrecs, en canvi, utilitzem cārrecs en plural perquč fa referčncia a totes les acusacions del demandant a la part demandada.
El plec de descārrec és l'enumeraciķ raonada i correlativa de les alˇlegacions que s'oposen als cārrecs que figuren en un plec de cārrecs.Diem plec de descārrec (i plecs de descārrec, en plural) i no dedescārrecs, perquč el terme descārrec fa referčncia en general a l'acciķ de descarregar o alliberar dels cārrecs. En l'expressiķ plec de cārrecs, en canvi, utilitzem cārrecs en plural perquč fa referčncia a totes les acusacions del demandant a la part demandada.