Animal fabulós o infernal al qual s'atribueix la figura d'un serpent corpulent proveït de potes i d'ales. La cova del drac. Sant Jordi matant el drac. Figura de drac de cartó pintat que hom fa eixir en festes populars en moltes poblacions catalanes.  [...]

Obrar (sobre algú o alguna cosa) per virtut d'un poder ocult, arts màgiques, pronunciant certes fórmules. La bruixa havia encantat el príncep. Orfeu encantava les feres. Sotmetre a una influència irresistible, fascinar. Encantar un serpent, un ocell. Ens havia encantat [...]

Corbar (alguna cosa) de manera que formi un o més cercles o espires al voltant d'una altra cosa. Entortolligaren una corda a la cintura del reu. El porxo era ple de lianes enfiladisses que s'entortolligaven per les columnes. Una serpent s'havia entortolligat al tronc d'un arbre. Vol parlar tan [...]

Pluja de meteors amb radiant a la constel·lació del Serpent, que té lloc anualment a principis d'abril, amb el pic d'activitat al voltant del 5 d'abril. [...]

Moneda grega d'argent encunyada a partir del segle II aC a les ciutats gregues de l'Àsia Menor, que valia 1, 2 o 4 dracmes, i en l'anvers de la qual apareix una cista mística amb una serpent. [...]

 [...]

 [...]

Nom comú que hom dona als rèptils del subordre dels ofidis; algunes serps són verinoses pel fet que amb llur mossegada inoculen un verí d'acció neurotòxica o hematotòxica o d'ambdues alhora. Les espècies que, en aquest aspecte, tenen major importància són: els crotàlids (serp de cascavell o cròtal) [...]

f 1 poèt [serpiente] serp, serpent m [o f]. 2 bot [tallo] brot m.  [...]

f zool 1 serp, serpent m [o f]. 2 serpiente de cascabel cròtal, serp de cascavell.  [...]