FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, fer conèixer (allò que pensa) per mitjà de paraules, o del llenguatge escrit o àdhuc d'un signe qualsevol. Digueu-me el vostre pensament. Digueu-hi la vostra; vull saber què en penseu, d'això. M'ho ha dit tot. No em va voler dir res del que havia passat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que hom diu. El dir de la gent. Una cosa és el dir i l'altra, el fer. Bé: això és un dir; ja s'hi mirarà a fer-ho. Manera de dir o proferir. Té un bell dir. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, dir sense contenció (tot el que té desig o pruïja de dir). En Fumera desengavatxava proverbis. Els missatges digueren bajanades fins que es van haver desengavatxat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llançar invectives. Invectivar contra la hipocresia. Invectivar contra el traïdor. Llançar, dir, invectives (contra algú). Invectivar el traïdor. [...]
