arran de
L'expressiķ arran de significa 'gairebé tocant, fregant un objecte, al mateix nivell'. Per exemple:
Aquells ocells volen arran de terra.
En sentit figurat, té un valor causal i vol dir 'com a conseqüčncia de'. No s'accepten les expressions arrel de o a rel de.
Per exemple:
Vaig [...]
La locuciķ castellana en plan o en plan de, que es fa servir per expressar l'actitud d'actuar donant preponderāncia a un tipus d'activitat, a un tipus de comportament, a una qualitat, a una acciķ, no té un equivalent literal en catalā (la traducciķ en pla o en pla de no és acceptable). En un text [...]
Els adjectius diferent o distint s'utilitzen per establir comparacions i van acompanyats, preferiblement, de la preposiciķ de (diferent de, distint de). Per exemple:
La meva tassa és diferent de la teva.
Té una manera d'actuar molt distinta de la del seu germā
Aquest barri és molt diferent de [...]
La locuciķ per tal de, que indica propōsit ('amb la finalitat de') i és equivalent a a fi de, introdueix una oraciķ d'infinitiu. Per exemple:
M'hi vaig acostar per tal de sentir-lo millor.
També pot introduir una oraciķ amb el verb en subjuntiu, tot i que aleshores hi ha la conjunciķ que (per [...]
Les locucions respecte a i respecte de tenen el significat 'pel que fa a' o bé expressen la connexiķ entre dos termes. Per exemple:
La conscičncia que tenia el músic respecte a la capacitat transformadora del seu art era sorprenent.
Vam fer uns canvis al document respecte de la versiķ anterior [...]
La locuciķ a favor de o en favor de significa 'en benefici, en utilitat, en defensa, etc., de'. Per exemple:
La Virgínia havia parlat a favor de l'alumne que va ser expedientat.
Va esmentar els motius en favor de la restauraciķ del castell.
En canvi, quan es vol expressar el sentit de 'gaudir [...]
En catalā, per indicar la circumstāncia que origina un fet o una acciķ s'usa la locuciķ preposicional amb motiu de (i no en motiu de). Per exemple:
Amb motiu del nostre aniversari us convidem a un dinar el dia 18 de juny.
[...]
Guārdia de Noguera
El nom oficial de la capital del municipi de Castell de Mur és Guārdia de Noguera, i no Guārdia de Tremp, com consta per error en la segona ediciķ del Nomenclātor oficial de toponímia major de Catalunya, publicada el 2009.
[...]
plec de descārrec El plec de descārrec és l'enumeraciķ raonada i correlativa de les alˇlegacions que s'oposen als cārrecs que figuren en un plec de cārrecs.Diem plec de descārrec (i plecs de descārrec, en plural) i no de descārrecs, perquč el terme descārrec fa referčncia en general a l'acciķ de [...]
Fitxa
2850/2Darrera versiķ: 28.10.2009
Títol
plec de descārrecs o plec de descārrec?
Resposta
plec de descārrec m.
El plec de descārrec és l'enumeraciķ raonada i correlativa de les alˇlegacions que s'oposen als cārrecs que figuren en un plec de cārrecs.Diem plec de descārrec (i plecs de descārrec, en plural) i no dedescārrecs, perquč el terme descārrec fa referčncia en general a l'acciķ de descarregar o alliberar dels cārrecs. En l'expressiķ plec de cārrecs, en canvi, utilitzem cārrecs en plural perquč fa referčncia a totes les acusacions del demandant a la part demandada.
El plec de descārrec és l'enumeraciķ raonada i correlativa de les alˇlegacions que s'oposen als cārrecs que figuren en un plec de cārrecs.Diem plec de descārrec (i plecs de descārrec, en plural) i no dedescārrecs, perquč el terme descārrec fa referčncia en general a l'acciķ de descarregar o alliberar dels cārrecs. En l'expressiķ plec de cārrecs, en canvi, utilitzem cārrecs en plural perquč fa referčncia a totes les acusacions del demandant a la part demandada.