Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

fiança

f. [LC] Acció de fiar o de fiar-se. És un home en qui tinc gran fiança.
f. [LC] [DR] [AD] [ECT] Penyora o garantia que hom dona en seguretat que hom complirà una obligació.
f. [DR] [AD] Obligació subsidiària contreta per assegurar el compliment d'una obligació principal.
[DR] fiança carcellera Fiança que hom dona per a respondre que algú que ha estat alliberat es presentarà sempre que li ho manin.
[DR] fiança d'arrelament Obligació per als demandants estrangers de prestar fiança per a interposar qualsevol demanda, amb la finalitat de garantir el pagament de les costes del judici.
[DR] fiança d'estar a dret Fiança que dona un tercer responent que el demandat es presentarà a la crida del jutge sempre que aquest li ho mani.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions