FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressa relacions que denoten: L'indret on és o s'esdevé alguna cosa. He viscut en tres cases diferents. Una estàtua que hi ha en una de les places de la ciutat. Jo no he trobat en ell l'ajut que esperava. Expressar-se en termes violents. Doctor en farmàcia, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, patir amoïnament. És un tranquil: no s'amoïna per res. Avui no cal amoïnar-se a ressuscitar antigues històries. No t'amoïnis, home: ja t'ho pagarà. No cal que t'hi amoïnis: ja ho faré jo. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Provocar a un combat, a una lluita, a una competició. Jo defugia el combat, però ell em va desafiar. Desafiar algú a córrer, a saltar, a nedar. Desafiar a caramboles, als escacs. Afrontar, no témer la lluita (amb alguna cosa). Desafiar la tempesta, la fúria del vent [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No voler intervenir en alguna cosa, prescindir-ne, fer-ne abstracció. L'Ajuntament es desentenia d'aquest fenomen de cultura popular. En Tomàs aviat es va desentendre d'acompanyar la Teresa. Vosaltres podeu tirar endavant: jo me'n desentenc. fer el desentès Fer com qui no sent el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, dir en resposta d'allò que li ha estat contestat, d'allò que sembla no admetre contestació. Ell em va contestar que no volia venir, i jo li vaig replicar que l'hi obligaríem. Quan et diuen això, no hi ha res a replicar. Algú, dir el contrari d'allò que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que està situat a prop. Dues nacions veïnes. La veïna ciutat de Badalona. Una casa veïna al palau. Persona que habita en un mateix municipi, barri o casa que una altra. Els veïns d'un carrer. Som veïns: ell viu al primer pis i jo al terç. Persona que té [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una persona o una cosa, rebre (allò que ve a batre-la, que li ve al damunt). No vam poder aixoplugar-nos enlloc i vam haver de parar la pluja més d'una hora. Feia un sol abrusador, però no vam tenir més remei que parar-lo. Em va donar una repulsa! I jo, mira, callant i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dues coses, estar en relació de conformitat, de congruïtat, mútua. El fi obtingut no correspon als mitjans emprats. Jo en tinc notícies que no corresponen amb les que vós en teniu. Aquest fet es correspon amb la realitat. Ocupar en una sèrie de coses un lloc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En quantitat suficient, tant com cal o en cal. Ell és prou intel·ligent per a comprendre-ho. No colliu les pomes, encara: no són prou madures. Ja heu jugat prou: ara, a estudiar! Sovint precedit de bé, ben cert que, és clar que. Jo prou li ho explico, però no m [...]
