FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Preponderància donada al sensual com a element de bellesa en una obra d'art. Doctrina filosòfica segons la qual totes les idees provenen de les sensacions o percepcions dels sentits. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té les qualitats que constitueixen la bellesa, ple de bellesa. Té uns bells ulls blaus. Uns sentiments molt bells. Belles accions. Molt bo. Una bella collita. Gran, fort, intens. Té un bell apetit. Va fer un bell ruixat. S'ha emportat un bell manoll d'espigues. He trobat la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Guanyar-se la voluntat (d'algú). Miraré de conquistar el meu pare perquè em pagui el viatge. Fer-se seva (una persona) inspirant-li amor. Amb la seva bellesa i bondat, la noia l'havia conquistat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer tenir un valor més alt que no tenia. Realçar la moneda. Fer que aparegui ben manifest el valor (d'alguna cosa), que produeixi un efecte més viu. Aquell vestit realçava la seva bellesa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cosa que colpeix d'admiració per la seva bellesa, grandesa, etc. Les meravelles de la natura. Ha escrit un poema que és una meravella. de meravella [o a meravella] Excel·lentment. Avui l'equip ha jugat de meravella. L'artista expressa a meravella el seu ideal estètic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En angelologia tradicional cristiana, àngel que pertany al primer cor de la primera jerarquia, concebut com a ministre ardorós de Déu. Figura d'àngel representat sencer o només amb el cap i amb sis ales. Persona d'una gran bellesa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té un aspecte desagradable a la vista, mancat de bellesa. Un home lleig. Una cara lletja. Un vestit molt lleig. lleig com un pecat Molt lleig. Moralment ofensiu, repulsiu. Una acció lletja. És un costum molt lleig. És lleig de fer això. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells granívors, de l'ordre dels passeriformes, de mida petita, bec dur, dret i cònic, que comprèn algunes espècies molt apreciades com a ocells de gàbia pel plomatge acolorit i la bellesa del seu cant, com el pinsà i la cadernera. Individu d'aquesta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De gran importància per les conseqüències que pot tenir. En l'escolàstica, atribut comú a tot ens com ara la unitat, la veritat, la bondat i, segons alguns autors, la bellesa. En la filosofia kantiana, que és condició de possibilitat del coneixement o de l [...]
