paraula. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 creure. 2 Tenir cura de: curar. 3 estar a punt de faltar poc per anar de poc. Anà de poc que no caigués. anar de prim gairebé (+ verb) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Cp. flexió: modificacions que sofreix un verb en la conjugació. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(Terme de gram.) iteratiu. Bevotejar és un verb iteratiu o freqüentatiu. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

barroc(Cp. el verb intr. barroquejar, tirar a barroc, ésser una mica barroc). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

embetumar Cp. embrear, enquitranar (Quan es tracta del revestiment d'una carretera s'usa exclusivament el verb asfaltar.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

comportament capteniment (≠ captinença) procedir(verb substantivat). El seu procedir fou netament blasmable. Cp. actitud, tàctica, accions Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v. intr. acostumar(intr.). Soler té sempre un verb en infinitiu com a complement. Als vespres sol fer fred. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 adj. Que passa o es transfereix de l'un a l'altre. transient transeünt 2 En gram.: actiu. Verb actiu. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

disconformitat, dissonància. sil·lepsi, discordança entre un adjectiu o un verb amb el nom, com per ex. la majoria han dit que no. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]