FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat de la matèria en què les molècules que el componen resten poc lligades entre elles per les forces de cohesió i sempre omple totalment i uniformement el recipient que el conté. gas amoníac Amoníac 1 1. gas carbònic Diòxid de carboni. gas d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Del color del cel sense núvols o d'un color consemblant, sia més clar o més fosc. El safir és una pedra blava. Ulls blaus. deixar blau algú Deixar-lo astorat, esbalaït. fer-la blava Fer-la grossa, fer-la com un cove. aquesta sí que és blava [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància colorant de color blau, obtinguda antigament de diferents plantes, especialment de l'anyil, i ara per síntesi. Color de l'espectre solar situat entre el blau i el violat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dissoldre un gas (en un líquid), especialment diòxid de carboni (en una beguda). Gasar un vi. Intoxicar amb gas de guerra o gas asfixiant. Gasejar. [...]