Resultats de la cerca bàsica: 32
|
1.
punt pròxim
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Física
Punt més proper que pot enfocar correctament l'ull humà. [...]
|
|
2.
punt pròxim
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Punt que està més a prop de l'ull per a una visió distintiva. [...]
|
|
3.
punt pròxim
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
Punt més proper a l'ull en què aquest pot enfocar correctament un objecte en la retina. [...]
|
|
4.
punt pròxim
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Punt que està més a prop de l'ull en què es veuen amb claredat els objectes. [...]
|
|
5.
proximal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En anat., pròxim a la base, al punt d'origen. [...]
|
|
6.
equinoccial
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a un equinocci o als equinoccis. Punt equinoccial. Pròxim a l'equador. Un país equinoccial. [...]
|
|
7.
periheli
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punt de l'òrbita d'un cos, especialment d'un planeta o d'un cometa, més pròxim al Sol. [...]
|
|
8.
punt
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros de fil que va d'un forat a un altre molt pròxim dels que es fan en una tela, en una peça de pell, etc., travessant-la amb una agulla enfilada. Un punt llarg, curt. Fer quatre punts a un descosit. Tros de fil de materials diversos que hom utilitza per a ajuntar els teixits [...]
|
|
9.
altura
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
punt sobre la superfície terrestre, arc de meridià comprès entre el punt de l'horitzó sensible més pròxim al pol i el pol. altura meridiana d'un astre Altura d'un astre quan passa pel pla meridià. Altesa 1. Lloc elevat. Des d'aquella altura dominàvem tota [...]
altura
|
|
10.
angle 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Espai inclòs entre dues línies o dos plans convergents, pròxim a la seva intersecció. Poseu una d'aquestes plantes a cadascun dels angles de la sala. Els angles d'un escut. En mat., figura formada per dues rectes que es troben, per dos plans que es troben o per tres o més [...]
|
altura
1 1 f. [LC] Distància vertical d'un punt a la superfície de la Terra o a qualsevol altre terme de comparació. Vola a una gran altura. Enlairar-se fins a una altura de mil metres.
1 2 [LC] a l'altura de loc. prep. a ) Al mateix paral·lel de. Eren a l'altura de Gandia.
1 2 [LC] a l'altura de loc. prep. b ) per ext. Els nostres jugadors estan a l'altura dels anglesos. No està a l'altura del seu temps, de les circumstàncies.
1 3 f. [GL] En topografia, alçària determinada mitjançant els instruments d'anivellació.
1 4 f. [LC] [MT] Segment perpendicular a la base comprès entre la base i el vèrtex oposat, en el triangle, el con i la piràmide, o entre la base i el costat o la cara oposats, en el paral·lelogram, el paral·lelepípede i el cilindre.
1 5 f. [MT] Longitud d'aquest segment.
1 6 [FIA] altura d'un astre Angle entre l'horitzó sensible i un astre, mesurat sobre la vertical d'aquest.
1 7 [FIA] altura del pol Per a un punt sobre la superfície terrestre, arc de meridià comprès entre el punt de l'horitzó sensible més pròxim al pol i el pol.
1 8 [FIA] altura meridiana d'un astre Altura d'un astre quan passa pel pla meridià.
1 9 f. [LC] Altesa 1.
2 1 f. [GL] [LC] Lloc elevat. Des d'aquella altura dominàvem tota la ciutat.
2 2 f. [GL] [LC] Petita elevació del terreny.
3 f. pl. [LC] Cel 3 1.Déu de les altures.
4 1 f. [MU] En mús., qualitat del so amb relació a la freqüència.
4 2 f. [FL] En fonèt., grau d'elevació en la freqüència vibratòria de les cordes vocals correlatiu del to.