Resultats de la cerca frase exacta: 54

21. silesià -ana
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Silèsia. Relatiu o pertanyent a Silèsia o als seus habitants. Teixit amb ordit de seda i trama de llana emprat com a tela de paraigua i com a folre. [...]
22. banyar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'ha banyat. Si no t'emportes el paraigua, et banyaràs. Banya't les mans. Banyar el sol un camp. Una sala banyada de llum. L'aigua del mar, d'un llac, etc., tocar (algun indret). La mar Mediterrània banya les costes de Catalunya.  [...]
23. mullar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
L'aigua o altre líquid, cobrir la superfície, penetrar els porus (d'alguna cosa). La pluja no ha arribat a mullar els carrers. La roba s'ha mullat. Si no t'emportes el paraigua, et mullaràs. Fer que l'aigua o altre líquid cobreixi la superfície, penetri els porus (d [...]
24. puny
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
màniga té el puny estret. Part d'una arma blanca, d'un bastó, d'un paraigua, etc., per on hom l'agafa en manejar-los. Angle d'una vela. Maneta del rem.  [...]
25. emparar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ningú no gosa atacar-lo. Si plou empareu-vos amb el paraigua. Aguantar (una cosa que amenaça de caure). L'armari es va decantar i hauria caigut si jo no l'hagués emparat amb les mans. Agafar-se a alguna cosa, recolzar-s'hi per no caure. Anava a caure escales avall, però em vaig poder [...]
26. beina
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estoig de la fulla d'una espasa, d'una daga, d'un punyal i d'altres armes, i de certs instruments tallants o punxants, com ara tisores, punxons, i d'alguns objectes prims i allargats. Un coltell amb sa beina. Una beina de punyal. Beina d'un paraigua. Beina d'una escopeta. Part del cartutx on s [...]
27. mànec
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part adaptada a una eina, a un instrument, per on s'agafa en servir-se'n. El mànec d'una destral, d'un ganivet, d'un paraigua. El mànec d'una escombra, d'una pala, d'una aixada. El mànec d'una paella. ara li fan el mànec Expressió que significa que hom dubta d'una cosa que [...]
28. deixar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
propi) transmetent-l'hi, llegant-l'hi. La tia, en morir, ens deixà una casa. M'ha deixat un bon record. Això ho deixo a la teva discreció. Fer que (alguna persona o alguna cosa) resti en un lloc, no agafar-la, no emportar-se-la, no fer-la seguir. Deixar el paraigua a casa. Deixar les [...]
29. cas 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
posar-hi esment. Sempre faig cas dels seus consells. no sigui cas que [o no fos cas que] En previsió de les conseqüències negatives d'un fet. M'emporto el paraigua: no sigui cas que plogui. per si de cas Per si s'esdevé la circumstància en què cal. Pren diners, per si de [...]
30. obrir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
un angle més gran. Obrir un ocell les seves ales. Obrir unes tisores. Obrir les cames. Obrir un compàs. Obrir un llibre. Obrir un ventall. Obrir un paraigua. Obrir un ocell la cua. Obrir la mà. Aquest ventall obre molt bé. obrir la mà Donar amb liberalitat. obrir la [...]
Pàgines  3 / 6 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  Següent >>