Les formes del participi del verb moldre són molt, molta, molts, moltes, i no molgut, molguda, molguts, molgudes.
Arran de l'aparició de la nova Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, les formes del participi de moldre han deixat de portar accent diacrític.
[...]
Les formes del participi del verb raure són ragut i ras:
ragut, raguda, raguts, ragudes
ras, rasa, rasos, rases
Cal tenir en compte que la forma ras també pot ser un adjectiu o un adverbi, amb diversos significats. Per exemple:
L'hidroavió ha passat ras.
[...]
El verb sentir i els verbs derivats entresentir, pressentir i ressentir-se no són incoatius i, per tant, es conjuguen com dormir; és a dir, sense l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-). Així, el verb pressentir, per exemple, es conjuga de la manera següent:
Present d'indicatiu
pressento [...]
El substantiu menysteniment està ben format a partir del verb menystenir i el sufix -ment. Fa referència a l'acció o efecte de menystenir o estimar en menys del que val, subestimar. Amb el mateix significat es pot utilitzar el substantiu menyspreament, format a partir del verb menysprear. Per [...]
El verb que està relacionat amb el nom reflex i que designa l'acció d'emmirallar és reflectir. L'adjectiu corresponent és reflector, reflectora. Així, un vidre que reflecteix alguna cosa (la llum, per exemple) és un vidre reflector. La forma oposada és antireflector, antireflectora.
Els mots [...]
El verb que designa l'acció de convertir en jardí o adornar amb jardí o jardins és enjardinar. El participi és enjardinat, enjardinada. Per exemple:
Han enjardinat la zona que hi ha davant de l'institut.
Han decidit enjardinar la plaça.
El punt d'informació és al centre, al costat de la plaça [...]
El nom impartició està ben format des del punt de vista lingüístic, a partir del verb impartir i del sufix -ció, i expressa el significat d'acció i efecte d'impartir. Per exemple:
L'ONG col·labora en la impartició d'un curs sobre cooperació a Estocolm.
Període d'impartició i horaris (apartat de [...]
El sufix -ble, amb les variants -able, -ible, es pot adjuntar a un verb (o a una arrel culta) per obtenir-ne un adjectiu, el qual indica la possibilitat que una cosa pugui fer o rebre allò que expressa el verb. Per exemple:
Li agrada jugar en els castells inflables. (de inflar: 'que es pot inflar [...]
El verb concebre és de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, no afegeix en cap cas l'increment -eix- a l'hora de conjugar les formes personals del present d'indicatiu, del present de subjuntiu i de l'imperatiu (concebo i no concebeixo, concebi i no concebeixi, etc.).
Present d [...]
