(f. diablessa) dimoni diabló, diable petit. S'usa esp. en sentit fig., aplicat a un infant entremaliat. diantreo diastre, forma eufemística de diable. En l'edat mitjana era considerat perillós de pronunciar el mot diable. l'esperit maligneo simpl. el Maligne l'esperit infernal el (o la) serpent [...]

1 v. intr. justar, fer justes en un torneig. També s'usa en sentit fig. Justar, un escaquista, contra un altre. júnyer, íd. bornar, íd. escaramussar o fer escaramusses batallar guerrejar batre's rivalitzar(en coses de l'esperit) mesurar les seves (o les meves, o les teves, etc.) forces (amb [...]

1 caràcter(en tots els sentits). 2 aptitud. 3 natural. 4 Mal caràcter. irascibilitat irritabilitat carrinya geni de fotims. En Tal té un geni de fotims. 5 Que té geni fort: Geniüt(->). 6 Esperit que, segons els pagans, presidia el destí d'una persona. dèmon dimoni. El dimoni [...]

repugnant. lèmur, en l'antiguitat romana, espectre d'un mort. esperit. Evocar els esperits. 3 publicació. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

espiritual, que revela una gran finor d'esperit. Uns consells molt espirituals. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 reserva, cautela a no descobrir allò que hom sap o pensa. secret, discreció absoluta. D'això que et contaré, t'exigeixo el secret més absolut. tacte finesa d'esperit circumspecció prudència seny moderació mesura 2 llibertat. 3 A la discreció de: A (la) mercè de. Retre's a mercè del vencedor [...]

1 sang freda presència d'esperit calma. No perdé ni un moment la calma. equanimitat ataràxia(terme de la filosofia grega), estat del savi que no es deixa torbar per res. desapassionament impertorbabilitat tranquil·litat aplom serenor d'ànim domini de si mateix 2 Amb serenitat: Serenament [...]

negoci. malencert, íd. fallada, íd. aberració desviació il·lusió, error dels sentits o de l'esperit, que fa prendre per realitat l'aparença. Una il·lusió òptica. delusió, error que sofreix la ment. 2 falta. Ant. Encert. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

expressió), aplicabilitat a un nombre major o menor de coses. esperit(d'una obra, d'una llei, etc.), sentit que correspon a la intenció real de l'autor, en oposició a allò que materialment poden deixar entendre les paraules. Ant. Lletra. La lletra mata: l'esperit vivifica.. 6 direcció. Manuel [...]

Oferir-se sobtosament a l'esperit una idea, una resposta, etc. ocórrer. Aquesta solució no m'havia ocorregut. caure-hi. No hi havia caigut, en això: és una bona solució. assaltar(fig.). De sobte, m'assaltà un dubte. venir a esment venir a boca, acudir-se-li de dir. venir una idea venir a la [...]