FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Penediment d'haver pecat. Sagrament d'algunes confessions cristianes per mitjà del qual són perdonats els pecats al pecador penedit que els confessa amb el propòsit d'esmena. El sagrament de la penitència. Expiació del pecat. Pena que el confessor imposa al penitent com a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la concupiscència de la carn. Passions carnals. Unió carnal. Desitjos carnals. Pecat carnal. Lligat per consanguinitat. Oncle, nebot, cosí, carnals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aresta de l'angle sortint que formen dues cares contigües d'un cos polièdric. Un caire rebaixat. treure caires a un objecte rodó Fer-lo polièdric. Vora 1 1. El caire d'un precipici. al caire de l'abisme Al punt en què és imminent la caiguda en el pecat, en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lliurar (alguna cosa) a la cura o al càrrec d'algú. Fer (una acció reprensible). Cometre un crim, un pecat. Cometre una indiscreció, una atzagaiada. Cometre grans excessos. [...]