FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la regió francesa de Perche. Cavall de tir, d'una de les races més antigues de França caracteritzada per la corpulència dels seus exemplars. Un cavall perxeró. Una euga perxerona. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble àrtic emparentat amb els lapons. Gos de pèl llarg i abundós de color blanc o beix, criat a Sibèria pels samoiedes, que l'utilitzen com a animal de tir, de companyia o com a gos d'atura. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cavall de mitjana qualitat, més fort que els de sella i més lleuger que els de tir, que servia per a la guerra i per a la caça i solia ésser cavalcat pels escuders. Cavall de treball, especialment de mala mena, vell, dolent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Toc militar a punta de dia per a despertar els soldats. Tocar la diana. Tocar diana. Punt central d'un blanc de tir. fer diana Encertar la diana. [...]