21.
aclamar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ovacionar victorejar Cp. aplaudir Ant. Xiular. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
22.
chiflar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [silbar] xiular. v tr 2 [a un actor] xiular. 3 fam [vino, etc] trascolar, mamar. 4 apassionar, entusiasmar. Comer bien es lo que le chifla, menjar bé és el que l'apassiona. v pron 5 [ansiar] suspirar intr, fondre's, delir-se. Chiflarse por las motos, suspirar per les motos. 6 [enamorarse [...]
|
23.
silbido
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [sonido] xiulet. 2 pl xiulada f sing, xiulets. Fue recibido con silbidos, fou rebut amb una xiulada. 3 dar silbidos, un silbido fer xiulets, un xiulet. 4 tener silbido de oídos xiular a algú les orelles, fer xiulets les orelles a algú. [...]
|
24.
xiulet [o siulet]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 so. brunzito brunzidera 2 Instrument per a xiular. pífol brillo brillador, xiulet que serveix com a reclam d'ocells. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
25.
aplaudir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 picar de mans batre de mans fer ballmanetes (o mamballetes), picar de mans, en llenguatge infantil. Cp. aclamar Ant. Xiular. Picar de peus. 2 Fig. aprovar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
26.
chillar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, esbroncar. No me chilles, no m'escridassis. 8 [abuchear] escridassar, esbroncar, xiular. Fue chillado por el público, fou escridassat pel públic. [...]
|
27.
Onomatopeies d'objectes de metall, vidre, fusta, etc.
Font
Fitxes de l'Optimot
porta: toc-toc
acció de balancejar (balancí, gronxador): zam-zam, zim-zam, ziu-zau, zum-zum
acció de trontollar: tugudum, ttt
acció d'esquinçar (paper): critx-cratx, rac, rec, zac
acció de xiular (xiulet d'àrbitre o de guàrdia): pip, pi
[...]
|
28.
distròfia muscular facioescapulohumeral de Landouzy-Déjerine
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
aixecar els braços amb aparició d'una escàpula alada, a vegades amb debilitat de la musculatura de la cara (dificultats per a cloure els ulls, xiular o xumar) i protrusió dels llavis. L'evolució és benigna gairebé sempre. [...]
|
29.
ase
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
burro. 13 ja pots xiular, si l'ase no vol beure fig i fam no hay peor sordo que el que no quiere oír. 14 no dir ase (o ni ase) ni bèstia fig i fam [no badar boca] no decir palabra (o ni oxte ni moxte). 15 no haver vist cap ase volar fig i fam tener (o estar con) la leche en los labios. 16 tocar l'ase [...]
|
30.
cantar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
taral·larejar, cantar sense dir les paraules del text, sinó dient ta-la-la o síl·labes semblants. entonar, començar a cantar. De cop va entonar "La santa espina" i tothom el seguí. També, cantar sense desafinar. Qui no té orella no pot entonar. xiular, cantar amb xiulets. Aquest sap xiular una munió de [...]
1 cantussar, cantussejar o cantussolar, cantar amb veu baixeta, com per un mateix. coblejar, cantar cobles o cançons. solfejar, cantar dient els noms de les notes. trinar, cantar fent trinats. salmodiar, cantar d'una manera monòtona. salmejar, cantar salms. vocalitzar, cantar sobre una vocal sense articular paraules ni dir el nom de les notes. frasejar, cantar fent sentir bé cada frase musical. belar, cantar amb veu trèmula, com una cabra que fa bels. bramar, cantar fent grans crits. refilar, cantar fi com un ocell. corejar, cantar en cor, ajuntant-se a un cor. taral·lejar o taral·larejar, cantar sense dir les paraules del text, sinó dient ta-la-la o síl·labes semblants. entonar, començar a cantar. De cop va entonar "La santa espina" i tothom el seguí. També, cantar sense desafinar. Qui no té orella no pot entonar. xiular, cantar amb xiulets. Aquest sap xiular una munió de sardanes. executar, cantar una obra musical, esp. l'obra d'un compositor. contrapuntejar, cantar de contrapunt. 2 Fer el seu cant els ocells. refilar (certs ocells, com el rossinyol) garrular o xerrotejar (esp. els ocells petits) pitejar (el pinsà i altres ocells de cant semblant) parrupar (→), cantar la tórtora i el colom. escotxegar o escotxinar, cantar la perdiu. ratxar, cantar el perdigot. Ant. Descantar-se: perdre, un ocell, el cant. 3 → celebrar, lloar. 4 Fer cantar algú, fer-li dir el que volia tenir secret: Tocar el botet (a algú). © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |