FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caigut en poder d'algú que el priva de la seva llibertat. El rei fou endut captiu amb tot el seu poble. Mentre la nostra terra serà encara captiva. Un ocell captiu. L'ànima captiva del plaer. Voluntat captiva. Persona captiva. Treure algú de captiu. Eixir, algú, de captiu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de feble. La feblesa del seu cos. La feblesa de la seva intel·ligència, de la seva memòria. La feblesa d'un argument. La feblesa d'un suport. La feblesa de la voluntat. feblesa mental Debilitat mental. Acte propi d'una persona feble. Inclinació, tendència. La seva [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De caràcter feble, sense voluntat. Un home moll. moll d'ulls Que fàcilment plora o llagrimeja. moll de boca Que tot ho xerra. Impregnat d'aigua. Havia plogut molt i la terra encara era molla. Tenir la roba, els peus, molls. La porció més carnosa d'una part del cos, el tou. El [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de declarar o de declarar-se; l'efecte. Una declaració d'amor. Fer una declaració. Declaració de valors. Una declaració de guerra. La declaració dels testimonis. Declaració de voluntat. prendre declaració Fer que algú declari alguna cosa i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estri de cuina, de metall, en forma de vas rodó ample i de poca altura, amb un mànec llarg també de metall o dues anses, que serveix per a fregir viandes. tenir la paella pel mànec Poder fer i desfer en un afer segons la pròpia voluntat. Guisat fet d'arròs cuit amb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Venir de grat, despertar un desig o apetit, produir una temptació. No li abellirà res del que poden oferir-li. No t'abelleixen els plaers mundanals. Tornar-se benvolent envers alguna cosa. Ramon de Penyafort s'abellí a la voluntat sobirana. La dona no s'abelleix per la seducció. [...]
