FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, cedir per pròpia voluntat (allò que li pertany, a què té dret). Renunciar una herència, una promoció, un títol, un càrrec. Renunciar a una herència, a un càrrec. Abandonar una cosa definitivament, cessar de pretendre-la. Renunciar al [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar embrollat. Parlant, desembrollarem l'afer. Cessar d'estar embrollat. La situació es desembrollarà amb la bona voluntat de tots. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma d'esquizofrènia caracteritzada per una destrucció de la cohesió íntima de la personalitat, amb alteracions de l'afectivitat i de la voluntat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tendència a imposar la voluntat personal. Tendència filosòfica que accentua la primacia de la persona com a realitat irreductible a la naturalesa i a la societat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina filosòfica que afirma la primacia de l'intel·lecte sobre la voluntat. Tendència a assignar un paper preponderant a l'activitat intel·lectual. L'intel·lectualisme de l'ensenyament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De mi, pertanyent a mi. El meu pare. La meva casa. Precedit d'una preposició que indica situació en l'espai o en el temps respecte d'alguna cosa, de mi. Davant meu. A la vora meu. la meva La voluntat, l'interès, l'opinió, etc., propis. Per més que digueu, jo faré la [...]
