Resultats de la cerca frase exacta: 625
|
1.
voluntat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Facultat de voler, potència de l'ànima que ens mou a fer o a no fer una cosa. L'home té sensibilitat, intel·ligència i voluntat. Una voluntat enèrgica, fèrria, ferma, inflexible, indomtable. Una voluntat feble, flaca. No tenir força de voluntat. Mancat de [...]
voluntat
|
|
2.
voluntat
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Intenció d'una persona de dir o fer, o no dir o no fer, una cosa. [...]
|
|
3.
voluntat
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Capacitat per a fer quelcom que comporta un esforç o que constitueix una obligació o una privació, contra la pròpia tendència o inclinació natural. [...]
|
|
4.
voluntat
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Capacitat de fer alguna cosa que comporta un esforç o que constitueix una obligació o una privació, contra la pròpia tendència o inclinació natural. [...]
|
|
5.
voluntat
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Facultat de decidir i ordenar el comportament propi. [...]
|
|
6.
voluntat
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Capacitat de fer alguna cosa que comporta un esforç o que constitueix una obligació o una privació, contra la pròpia tendència o inclinació natural. [...]
|
|
7.
voluntat
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [facultat] voluntad. No ho vaig fer per voluntat meva, no lo hice por mi voluntad. 2 [capacitat] voluntad. Home de poca voluntat, hombre de poca voluntad. 3 [desig] voluntad, deseo m. 4 [afecte, inclinació] voluntad, afecto m, inclinación. Li porta voluntat, le tiene voluntad. 5 a voluntat a [...]
|
|
8.
voluntat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 albir, en les frases franc albir, lliure albir. discreció, en la frase a discreció, a voluntat. 2 Acte de la voluntat. voler(m.). Conformar-se al voler d'algú. volença, acció de voler en tant que afecta el bé o el mal d'altri. Estar a la volença d'algú. volició(terme de filosofia). 3 [...]
|
|
9.
voluntat viciada
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Dret
[...]
|
|
10.
declaració de voluntat
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Dret
Manifestació del consentiment en un negoci jurídic. [...]
|
voluntat
1 f. [FS] [LC] [PE] [PS] Facultat de voler, potència de l'ànima que ens mou a fer o a no fer una cosa. L'home té sensibilitat, intel·ligència i voluntat. Una voluntat enèrgica, fèrria, ferma, inflexible, indomtable. Una voluntat feble, flaca. No tenir força de voluntat. Mancat de voluntat.
2 1 f. [LC] Acte d'aquesta potència, intenció determinada de fer o de fer fer alguna cosa. Fer la seva voluntat. Aquesta és la meva voluntat. Si no ho he fet no ha estat per manca de voluntat. Conformar-se a la voluntat d'algú. Que la voluntat de Déu sia feta. És un home que sempre vol que es faci la seva voluntat. Fer algú les coses a tota sa voluntat.
2 2 [LC] a voluntat loc. adv. Quan o com hom vulgui. Un deute pagable a voluntat. Pot estrènyer-se o afluixar-se a voluntat.
2 3 [LC] darreres voluntats d'algú Allò que vol que es faci després de la seva mort.
2 4 [LC] tenir bona voluntat Tenir bona predisposició envers alguna cosa, tenir bones intencions. Treballar amb bona voluntat. Homes de bona voluntat.
2 5 [LC] tenir mala voluntat Tenir mala predisposició envers alguna cosa, tenir males intencions.
2 6 [SO] voluntat general Expressió de la síntesi organitzada de les llibertats de tothom.
2 7 [PO] voluntat social predominant Resultat efectiu de les voluntats de les persones que integren una comunitat.
2 8 f. [LC] Consentiment, assentiment d'algú. Va vendre el mas sense la voluntat dels seus pares.
3 f. [LC] Afecte1 1 i 2. Li porto molta voluntat.