...)
rompre (i derivats: corrompre, interrompre, irrompre, prorrompre...)
els verbs acabats en -metre: admetre, emetre, ometre, permetre, remetre, trametre, transmetre...
concebre i percebre
Per tant, la vocal que apareix a la terminació de gerundi d'aquests verbs és la e i no la i. Per exemple [...]
símptomes.
Consulta una enciclopèdia.
El complement directe també pot fer referència a la qüestió sobre la qual es consulta, i en aquest cas el verb pot portar també un complement indirecte, que expressa la persona o la font a la qual es consulta. Per exemple:
Consulta l'hora d'arribada del tren al [...]
Un dels significats del verb conèixer és 'designar habitualment una cosa o algú amb un nom determinat'. En aquest cas, el verb pot portar un complement encapçalat per la preposició com a. Per exemple:
Aquesta planta es coneix com a boixac.
Cal tenir en compte que si el sintagma va introduït per [...]
Una de les funcions de la dièresi és marcar que una i o una u no formen diftong amb la vocal anterior. Ara bé, no l'hem d'escriure en els casos següents:
1. En l'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. Per exemple: agrair, agraint, agrairé (agrairàs, agrairà [...]
complement directe: li'l, li la, li'ls i li les. Per exemple:
Li l'envia (Envia el llibre a la mare).
Posa-li-la (Posa-li la crema al teu fill).
Li'ls agafaré (Agafaré els petards al pare).
Pots portar-li-les? (Pots portar les tasses a la mestra?).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l [...]
Fitxa
7785/3Darrera versió: 30.03.2023
Títol
Combinacions de dos pronoms en valencià: li'l, li la, li'ls, li les
Resposta
En els parlars valencians, quan el pronom de complement indirecte singular licoincideix amb un pronom de complement directe determinat de tercera persona el, la, els, les, el pronom li, a diferència del que passa en altres parlars, no canvia de forma i es col·loca davant del pronom que fa de complement directe: li'l, li la, li'ls i li les. Per exemple:
Li l'envia (Envia el llibre a la mare).
Posa-li-la (Posa-li la crema al teu fill).
Li'ls agafaré (Agafaré els petards al pare).
Pots portar-li-les? (Pots portar les tasses a la mestra?).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (8.4.3.3a)
signes. Per exemple:
Va fer servir un canal escrit per comunicar la notícia.
D'altra banda, canal és femení:
Quan fa referència a un conducte fet de terrissa, de zenc, etc., destinat a recollir, a portar, a donar pas, a l'aigua o a qualsevol altre líquid. Per exemple:
La canal que recull l [...]
un carreró que no passa, o sigui que no sento gaire soroll de trànsit.
Aquestes formes també es poden fer servir en sentit figurat. Per exemple:
La discussió es troba en un atzucac: no es posaran pas d'acord.
Semblava que la investigació anava bé, però les pistes que trobaven els van portar a un [...]
Àrea temàticaTecnologies de la informació i la comunicació
: Tinc una casset amb els clàssics de Lluís Llach.
Però la denominació casset també es fa servir per designar l'aparell amb què s'enregistren i es reprodueixen les cassets. En aquest cas, però, és una paraula masculina. Així, es pot dir: He de portar el casset a arreglar perquè no funciona.
Es pot [...]
Un dels significats del verb respondre és 'adreçar paraules o senyals per satisfer una pregunta, una qüestió, etc.'.
Quan el complement representa la pregunta o la qüestió, tant pot ser intransitiu com transitiu, és a dir, pot portar un complement introduït per la preposició a o un complement [...]
Hi ha verbs que tenen, en algunes formes, el so velar que correspon a les grafies c o g (o gu). Per exemple:
ric, rigués, rigui... (de riure)
caic, caigués, caigui... (de caure)
Per analogia amb aquestes formes velars, col·loquialment de vegades el gerundi adopta formes que presenten aquest so [...]
Fitxa
7785/3Darrera versió: 30.03.2023
Títol
Combinacions de dos pronoms en valencià: li'l, li la, li'ls, li les
Resposta
En els parlars valencians, quan el pronom de complement indirecte singular licoincideix amb un pronom de complement directe determinat de tercera persona el, la, els, les, el pronom li, a diferència del que passa en altres parlars, no canvia de forma i es col·loca davant del pronom que fa de complement directe: li'l, li la, li'ls i li les. Per exemple:
Li l'envia (Envia el llibre a la mare).
Posa-li-la (Posa-li la crema al teu fill).
Li'ls agafaré (Agafaré els petards al pare).
Pots portar-li-les? (Pots portar les tasses a la mestra?).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (8.4.3.3a)