relatiu).
Finalment, cal dir que les oracions de relatiu poden ser adjectives o substantives:
Oracions relatives adjectives: modifiquen el sintagma nominal que les precedeix i que constitueix l'antecedent del relatiu. Per exemple: La bossa que vaig portar ahir és nova (la bossa és l'antecedent del [...]
Hi ha verbs que poden portar una oració subordinada substantiva d'infinitiu. Quan aquesta oració d'infinitiu fa de complement directe, generalment la preposició de és optativa. Per exemple: Li van aconsellar (de) callar, Els han aconsellat (de) presentar-s'hi demà.
Amb verbs com ara assajar, dir [...]
no inclòs quan plou).
Sovint es fa servir el gerundi del verb incloure amb el significat de 'comprendre', 'fer que una cosa en contingui una altra'. Amb aquest valor, regeix un complement preposicional (incloure una cosa en una altra), que queda representat amb el pronom hi. Per exemple:
A l [...]
requisar vehicles per poder portar menjar als bombers que apagaven un incendi. (i no L'Ajuntament va incautar...)
Els verbs confiscar i comissar (o decomissar) també es poden fer servir com a sinònims de requisar. Això no obstant, tenen sentits una mica diferents: el verb confiscar indica que els béns [...]
.
Aquest cap de setmana la temperatura baixarà.
Els preus no baixen mai.
En canvi, quan baixar significa 'portar una cosa o algú de dalt a baix', és transitiu i duu complement directe. Per exemple:
Ja he baixat les maletes.
Has de baixar la roba del terrat.
Pots baixar el nen de la trona?
D'altra banda [...]
pugis a la cadira.
Ja ha pujat la marea.
El vi li ha pujat al cap.
En canvi, quan pujar significa 'portar alguna cosa o algú de baix a dalt', és transitiu i duu complement directe. Per exemple:
Han de pujar els mobles a l'apartament.
Puja el nen al cotxe.
D'altra banda, el verb apujar [...]
Els verbs deixar i fer i els verbs de percepció com ara sentir i veure poden portar com a complement directe una oració d'infinitiu o una subordinada amb que + verb.
En el cas que el complement sigui una oració subordinada introduïda amb la partícula que, els verbs com deixar i fer seleccionen [...]
En el verb argüir hi ha concurrència de dièresis: n'ha de portar la u per indicar que cal pronunciar-la i, alhora, en algunes formes cal posar-ne a la i per indicar que no hi ha diftong. Quan coincideixen dues dièresis en una mateixa forma verbal, s'escriu tan sols la de la i (per exemple, arguïm [...]
per expressar un valor de culminació són el verb acabar seguit d'un gerundi o bé les expressions al final, a l'últim, a la fi,
finalment, etc., seguides de verb conjugat:
Si ho demanes tantes vegades, acabaràs esgotant-li la paciència.
És tan pesat que al final claudicarem.
D'altra banda, la [...]
, estribord, herald, educand (diferent de educant, gerundi), dividend, fecund, immund, etc.
S'escriuen amb d final alguns mots cultes o mots provinents d'altres llengües com ara: aràcnid, bòlid (diferent de bòlit, 'tros de fusta cilíndric'), èquid, etc.
En interior de paraula i final de síl·laba es poden [...]