El verb atrevir-se és intransitiu pronominal i regeix la preposició a per introduir el verb en infinitiu que el complementa. Per exemple:

En Xavier no es va atrevir a entrar a l'habitació.
Ella no s'atreveix a telefonar-li a partir de les deu.

En canvi, no és recomanable la construcció formada amb la preposició amb davant d'un substantiu. Per exemple:

No m'atreveixo a fer el recompte (i no No m'atreveixo amb el recompte).

A banda del verb atrevir-se, cal no oblidar altres verbs sinònims que són ben vius en català, com ara gosar o veure's amb cor. Per exemple:

Es va espantar tant que ara no gosa sortir de casa.
Quan va començar a fosquejar, no ens vam veure amb cor de seguir i vam girar cua.