FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de dissentir. Jo estic en dissentiment amb ell. Declaració de disconformitat amb un procediment de gràcia o de justícia que podia fer qualsevol membre de les antigues corts catalanes, la qual podia retardar o bé interrompre les deliberacions. dissentiment mutu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que sobrevé accessòriament. En fís., que ve a donar contra la superfície de separació de dos medis. El raig incident i el reflectit. En ling., que constitueix un incís. Proposició incident. Petit esdeveniment que sobrevé, especialment que ve a interrompre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un cos estrany en la gola, el fum, l'emoció, etc., interrompre o obstaculitzar la lliure respiració (d'algú). No res l'ennuega. Els sanglots m'ennuegaven. M'he ennuegat bevent. S'ennuega de tant riure. S'ha ennuegat amb un pinyol de raïm. Algú o alguna cosa, molestar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de parlar sol, amb si mateix. Obra dramàtica basada en un sol actor que interpreta un personatge. Part d'una obra dramàtica en què un personatge parla sol. Parlava tan exaltat que no em vaig atrevir a interrompre el seu monòleg. monòleg interior Procediment de la [...]
...)
rompre (i derivats: corrompre, interrompre, irrompre, prorrompre...)
els verbs acabats en -metre: admetre, emetre, ometre, permetre, remetre, trametre, transmetre...
concebre i percebre
Per tant, la vocal que apareix a la terminació d'infinitiu d'aquests verbs és la e i no la i. Per exemple [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
eix que es posa a l'entrada d'un pas per obligar la gent a passar-hi d'un a un. Aparell que serveix per a comprimir l'artèria principal d'un membre per tal d'interrompre el curs de la sang i evitar l'hemorràgia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membrana muscular que separa la cavitat toràcica de l'abdominal en els mamífers. Paret membranosa, calcària, etc., que separa dos òrgans, dues cavitats d'un òrgan, etc. Disc mòbil destinat a interrompre la comunicació en un tub de bomba, una ullera, etc. Envà [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
les banyes en alguna cosa Esforçar-s'hi molt, treballar-hi intensament. Herniar-se. trencar-se de riure Riure fent grans contorsions. En els acabats, fer perdre l'encarcarament (a una roba aprestada) masegant-la en tots sentits. Interrompre. Trencar la conversa. Trencar les raons d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
immobilitzada entre roques o baixos. La nau ha encallat vora el far. La barca s'ha encallat en els esculls. Es van encallar a l'entrada de la badia. L'evolució d'algú o d'alguna cosa, interrompre's per obstacles que li ho impedeixen. A mig discurs, restà encallat, sense saber com continuar. La [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
després d'un temps més o menys llarg). Plega la feina i marxem! Interrompre la feina per a reprendre-la al dia següent, després d'un repòs, etc. Comencem a treballar a les vuit i pleguem a les dues. Ja és hora de plegar. Cessar 3. Plegar un negoci. Plegar una botiga. plegar [...]
