Resultats de la cerca bàsica: 33.346
Diccionari de la llengua catalana
|
81.
conservació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de conservar. Estar encarregat de la conservació de monuments. Una mòmia en perfecte estat de conservació. La conservació de l'espècie. El principi de la conservació de l'energia. [...]
|
|
82.
fitotècnia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part de l'agronomia que tracta de la plantació i de la multiplicació de les plantes de conreu. [...]
facultat
|
|
83.
massacre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de massacrar. En heràld., crani de cérvol o de bou proveït de banyes i posat de cara. [...]
|
|
84.
mudesa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Privació de la capacitat de parlar. Una mudesa de naixença. Qualitat de mut. La mudesa de la h. [...]
|
|
85.
barracull
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sostre en forma de con de les torres de molí de vent. [...]
|
|
86.
batàvia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Teixit de llana, de cotó o de seda amb lligat de sarja. [...]
|
|
87.
beneiteria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de beneit, de ximple. Acció o dita de beneit, de ximple. [...]
|
|
88.
bibliotècnia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de tècniques de producció de llibres i de les arts gràfiques. [...]
|
|
89.
capcingle
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anella de fusta o de ferro de l'extrem de la cingla. [...]
|
|
90.
contrastació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de contrastar, de comparar, de comprovar; l'efecte. Contrastació de metalls. [...]
|
facultat
1 f. [LC] [DR] Poder, dret, de fer alguna cosa. La llei li dona la facultat de disposar lliurement de tots els seus béns. Facultat plena, lliure, entera, incondicionada, limitada.
2 1 f. [FS] Capacitat, aptitud natural, per a exercir una funció. La facultat de pensar, de sentir, de voler.
2 2 [LC] facultat estimativa Facultat de judicar el valor de les coses.
3 f. [PE] Secció d'una universitat a la qual correspon una branca general del coneixement. Facultat de medicina, de farmàcia, de ciències, de filologia, de dret, de teologia.