FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar al seu encontre. de carrera Seguit, sense interrupció. Va ploure tres dies de carrera. a carrera llarga Amb el temps. Camí que hom fa durant la seva vida, especialment en una activitat determinada de caràcter públic. La carrera de Napoleó com a soldat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sostre o empara. Ésser algú, posar alguna cosa, a cobert, sota cobert. Quan va començar a ploure ja érem sota cobert. a cobert [o sota cobert] Ha tingut temps de posar els seus béns a cobert. estar a cobert En com., tenir en dipòsit una suma suficient per a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ha passat sense pena ni glòria. a males penes A penes. a penes Gairebé no. A penes m'ha mirat. a penes Tot seguit que. A penes havíem sortit de casa que es va posar a ploure. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
gota del nas Rajar-li mucositat. caure gotes Ploure a gotes molt disseminades. ésser la gota que fa vessar el vas Un greuge, una molèstia, etc., ésser el que fa que hom no pugui endurar més una cosa. no restar una gota de sang a les venes Expressió amb què es [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
intenció determinada de fer l'acció indicada per aquell infinitiu. És tard, i me'n vull anar a dormir. Volia alçar-se i no podia. Fa el que vol i encara es queixa. Ho hauràs de fer tant si vols com si no vols. Davant d'infinitiu, estar a punt d'esdevenir-se quelcom. Vol ploure. Sembla [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, allò que indica aquell infinitiu. Posar-se a treballar. Posar-se a plorar. Posar-se a ploure. Fer estada per un temps més o menys curt en un hostal, a casa d'altri. On poses quan vas a Tortosa? A Calella, posarem a casa dels meus cosins. Un ocell que volava, parar-se sobre una cosa. Els coloms [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
preposició de, deixar de fer, d'esdevenir-se, allò que indica aquell infinitiu. Ja ha parat de ploure. Vejam quan pararàs de xerrar. no deixar parar algú un instant Ocupar-lo contínuament. no poder parar No estar mai quiet. sense parar Sense interrupció. En certs jocs, com [...]
la locució tot just seguida d'un infinitiu, i fins i tot els adverbis sols (o sols de) i solament (o solament de). Per exemple:
Tot just sortir del metro, va començar a ploure.
Altres expressions que també s'acostumen a fer servir en català amb aquest sentit són així que i tan bon punt. Per exemple [...]
exemple: La colònia fa molt bona olor.
Per indicar que una cosa fa mala olor, l'expressió adequada és fer pudor. Així, cal dir: Deu haver de ploure perquè les clavegueres fan pudor.
En sentit figurat, el verb olorar significa descobrir per algun indici una cosa oculta. Amb aquest significat el verb [...]
amb alguns verbs que fan referència a un efecte perceptible (tocar, xiular, guixar, pudir, etc.), i amb verbs meteorològics (nevar, ploure...). Aquests adjectius, quan s'utilitzen adverbialment, a més de ser invariables, solen ser curts i d'ús habitual. Per exemple:
alt: La Maria salta alt
baix: En [...]
