nas. Tenir el nas fi. Tenir un bon nas. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 naripa(Alc.) tarota(fam), nas gros. nàpia, íd. timó(fig. i iròn.), íd. trompa, dit fam. d'un nas llarg. 2 olfacte. 3 Ficar el nas: tafanejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 percepció impressió olfacció, percepció de les olors pel sentit de l'olfacte. gustació(del sabor) visió audició sentiment, percepció desvetllada per una sensació. Feu a l'home ulls, nas, mans, i li donà sentiment. 2 Fer sensació (una obra), fig.: Fer soroll(fig.). Fer forrolla. Fer furor [...]

1 m. Els cinc sentits són: vista, oïda, olfacte, gust i tacte. seny. Amor per nostres senys ens entra (Ausiàs March.) sisè sentit, es diu vulgarment per significar una mena d'intuïció, facultat indefinible de sentir o conèixer coses que no són perceptibles a tothom. 2 Perdre els sentits [...]

1 perfum aroma fragància flaireo flairança, olor bona o dolenta. sentida. Quina sentida de rosa hi ha en l'aire gelat! (Sagarra). efluvi, exhalació percebuda per l'olfacte. flato rastre, olor que deixa un cos. El gos seguia el flat de la llebre. sentor, olor que comunica a un menjar o una [...]

astringent (tèc.). raspós. Un vi raspós. bròfec. Aquest vi és molt bròfec. verd, es diu del vi aspre, fet de raïms verds. escanyadís, difícil d'empassar per la seva aspror. 3 Desplaent a l'orella. agre acre irritant estrident ronc aiguardentóso d'aiguardent, es diu de la veu. 4 Desplaent a l'olfacte [...]