Resultats de la cerca bàsica: 20
|
1.
infàmia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Blasme públic per quelcom de deshonorant. Els traïdors mereixen infàmia. Caure en infàmia. Acte que mereix la infàmia, grossa maldat. Ha comès una infàmia. Qualitat d'infame. La infàmia de la seva acció. [...]
infàmia
|
|
2.
infàmia
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 infamia. 2 [acte] infamia, canallada. [...]
|
|
3.
infàmia
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
blasme, vergonya, vilesa, maldat. deshonor oprobi estigma(fig.) indignitat ignomínia turpitud, acte vergonyós, infamant. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
4.
infamia
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [cualidad] infàmia. 2 [situación] infàmia. Caer en la infamia, caure en la infàmia. 3 [canallada] infàmia, vilesa. [...]
|
|
5.
infame
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Digne d'infàmia, notòriament vil, detestable. És un home infame. Una infame calúmnia. Una acció infame. [...]
|
|
6.
infamement
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb infàmia. [...]
|
|
7.
estigma
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Senyal indeleble, especialment el fet amb ferro roent com a pena infamant o com a signe d'esclavitud. Senyal d'infàmia, de baixesa moral, de capteniment deshonrós. Símptoma o signe morbós persistent característic d'una malaltia. Taca, cicatriu o impressió a la pell [...]
|
|
8.
estigma
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [senyal, marca] estigma. 2 bot, med i zool estigma. 3 crist estigma. 4 fig [senyal d'infàmia] estigma. [...]
|
|
9.
bretolada
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ribalderia belitrada gamberrada rufianeria murriada murrieria brivallada truaneria vilania infàmia, acció que mereix la infàmia. canallada berganteria cabronada Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
10.
vilesa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Qualitat de vil. viltat Cp. infàmia, indignitat, roïndat o roïnesa, baixesa, abjecció 2 Acció pròpia d'una persona vil. bretolada. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
infàmia
1 f. [LC] Blasme públic per quelcom de deshonorant. Els traïdors mereixen infàmia. Caure en infàmia.
2 f. [LC] Acte que mereix la infàmia, grossa maldat. Ha comès una infàmia.
3 f. [LC] Qualitat d'infame. La infàmia de la seva acció.