Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

florir

1 v. intr.
Treure flor les plantes.
fer flor
treure flor
reflorir, tornar a florir.
florejar. Els ametllers floregen pel gener.
poncellar, treure poncelles una planta.
garronar (certs arbres). Les oliveres enguany han garronat molt aviat.
mostrar, íd.
flocar (els avellaners, etc.)
rapar, florir l'olivera.
Cp. espigar, espiguejar o espigar-se: treure espiga els cereals, treure l'espigall o espigó la col, etc.
Ant. Desflorir-se. Perdre la flor.

2 Fig. → prosperar.

3 (florir-se pron.). Cobrir-se d'una capa de vegetacions criptogàmiques (el formatge, altres aliments, etc.).
picar-se, fer-se, en una cosa, petites taques de floridura. Aquesta confitura comença a picar-se.
Cp. resclosir-se
alterar-se.

© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions