Resultats de la cerca frase exacta: 6
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
albada 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Temps que transcorre des de trenc d'alba fins a la sortida del sol. Cantada, música, feta al carrer per festejar una persona, especialment el jovent les noies, a la matinada i àdhuc a la nit. albada general Passeig de colles fent música pels carrers. mitja albada Esquellotada. Alba [...]
|
|
2.
albada 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mata de la família de les papilionàcies, grisenca, de fulles superiors trifoliolades, amb els folíols laterals molt petits, i flors grogues, en inflorescències espiciformes, pròpia de certes brolles litorals (Anthyllis cytisoides). albada sedosa Mata de la família [...]
albada2
|
|
3.
desperta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Albada1 2 1 . [...]
|
|
4.
albadar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Matollar d'albada. [...]
|
|
5.
emblavir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer tornar blau. Esdevenir blau. La llum moradenca de l'albada es va emblavint. [...]
|
|
6.
botja
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enramada que es fa a les andanes on es cria el cuc de seda perquè aquest s'hi enfili a filar el capoll. Mata baixa i arrodonida. botja blanca Albada². botja blanca Mata de la família de les euforbiàcies, densament tomentosa, d'un gris argentat, de fulles ovades o [...]
|
albada2
1 f. [BOS] Mata de la família de les papilionàcies, grisenca, de fulles superiors trifoliolades, amb els folíols laterals molt petits, i flors grogues, en inflorescències espiciformes, pròpia de certes brolles litorals (Anthyllis cytisoides ).
2 [BOS] albada sedosa Mata de la família de les papilionàcies, semblant a l'albada, però de fulles molt sedoses, pròpia de llocs àrids (Anthyllis henoniana ).