La majoria de noms i adjectius acabats en vocal tònica fan el plural amb la terminació -ns. Per exemple:

acordió, acordions; ble, blens; carbó, carbons; israelià, israelians; palestí, palestins; republicà, republicans; roí, roïns.

En canvi, alguns neologismes acabats en vocal tònica fan el plural amb la terminació -s. Per exemple:

bisturí, bisturís
canapè, canapès
capó, capós ('tapa del motor') 
clixé, clixés,
comitè, comitès
cupè, cupès
menú, menús
paté, patés
puré, purés
sofà, sofàs
tupè, tupès
bambú, bambús
cafè, cafès
cautxú, cautxús
hindú, hindús
esquí, esquís
muftí, muftís
pedigrí, pedigrís
tabú, tabús
xa, xas.
Ara bé, cal tenir en compte que el mot maniquí fa el plural maniquins.

També fan el plural amb la terminació -s alguns mots patrimonials com ara cru, crus; nu, nus; el nom de les lletres be, bes; ce, ces; etc., i alguns mots de categories no nominals quan són usats com a nom sí, sís; no, nos; però, peròs; perquè, perquès.