1.
expiar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esborrar (una culpa) mitjançant un sacrifici personal o una cerimònia religiosa específica. Algú, reparar (un crim, una falta) per la pena que sofreix, que li ha estat imposada. Si és culpable l'enviaran a la garjola i expiarà els seus crims. [...]
|
2.
expiar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com canviar.
[...]
|
3.
expiar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Dret
[...]
|
4.
expiar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 expiar. 2 relig expiar. Expiar los pecados, expiar els pecats. [...]
|
5.
expiar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr expiar. [...]
|
6.
expiar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
reparar. rentar(fig.) purgar. Hem de purgar els nostres pecats. esborrar(fig.). Esborrar els seus pecats amb llàgrimes. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
expiació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'expiar; l'efecte. Mitjà amb què hom expia una culpa o un crim. [...]
|
8.
punir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imposar una pena (a algú) per fer-li expiar una falta. Punir un criminal. Fer expiar (una falta). Punir un delicte. [...]
|
9.
expiatori -òria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que serveix per a expiar. Un sacrifici expiatori. [...]
|
10.
culpa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Falta més o menys greu comesa voluntàriament. Purgar, expiar, plorar, algú, les seves culpes. Cometre una culpa. Confessar una culpa. donar a algú la culpa d'alguna cosa Atribuir-li d'haver-ne estat causa. ésser d'algú la culpa d'alguna cosa Ésser-ne, aquesta [...]
|