1.
faringe
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
canó canyó gargamella carcabòs carcanyell ganyot Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
canyó
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 faringe. 2 congost. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
ganyot
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 faringe. 2 ganyota. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
gargamella
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
faringe(tèc.) canó canyó carcabòs carcanyell ganyot Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
gola
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 faringe coll. Tenir mal de coll. gorja gargamella(->) davalladoro davallant, gola i, per extensió, aparell digestiu. 2 entrada. 3 Apetit desordenat de menjar i beure. golafreria glotonia gormanderia golosia destemprança, manca de temprança. 4 coll. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
|
6.
tancament
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
closa. La closa d'un correu. La closa d'una ferida. clausura. La clausura d'una exposició. obturació obstrucció. L'obstrucció de la boca del port. oclusió, tancament transitori d'una obertura natural. L'oclusió de les parpelles. constricció(tèc.). La constricció de la faringe. imperforació [...]
|
7.
contracció
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
constricció. La constricció de la faringe. astricció(dels teixits orgànics) crispació, contracció espasmòdica, sobtosa, dels músculs. espasme, contracció involuntària dels músculs. convulsió, contracció espasmòdica dels músculs. encongiment contorsió retracció, acció de retreure's per [...]
|
8.
canó
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
basilisc, peça d'artilleria, antiga, de grans dimensions. pedrer, canó petit amb què hom armava antigament les naus petites. bordada, rengle de canons dels dos bords o costats de la nau (ant.). llançacoets, canó que engega projectils de coet. bazuca, llançacoets portàtil. 3 faringe. 4 ploma [...]
1 → tub. canella, canó pel qual surt l'aigua d'una font. Una font de tres canelles. puntill o caramella, canó de ferro amb el qual es treu vidre fos del forn. erogatori, canó distribuïdor del líquid d'un vas, etc. sarbatana, canonet de fusta, de canya, de metall, etc., que serveix per a llançar, bufant, projectils. caramella, el canó de certs instruments de vent que s'aplica a la boca; canó de vidre o metall que serveix per a dirigir la flama d'un llum. → bufador. 2 Peça d'artilleria. boca d'artilleria boca de foc, nom genèric que s'aplica a totes les armes de foc no portàtils. obús, canó curt per a tirar granades i metralla. morter, canó de gros calibre, curt, de tir quasi vertical. bombarda (ant.), canó de tirar bombes. morteret o masclet, morter petit usat per a fer salves. espingarda (ant.), canó d'artilleria de petit calibre. colobrina, espècie de canó petit, antic (s. XVI-XVII). basilisc, peça d'artilleria, antiga, de grans dimensions. pedrer, canó petit amb què hom armava antigament les naus petites. bordada, rengle de canons dels dos bords o costats de la nau (ant.). llançacoets, canó que engega projectils de coet. bazuca, llançacoets portàtil. 3 → faringe. 4 → ploma. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |