FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Observar (quelcom) minuciosament, metòdicament, per conèixer-ne les qualitats, l'estat, etc. Examinar un mineral. Examinar una proposició, una qüestió. Sotmetre (un candidat) a examen. Avui han examinat dotze alumnes d'àlgebra. Fer un examen. Avui ens hem examinat d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer-se prestar. Li vaig manllevar molts diners, però ja els hi he tornat. Manlleva-li els llibres que necessites. Treure per a si (quelcom) d'un altre. La Lluna manlleva la seva claror al Sol. Els mots catalans manllevats a l'espanyol. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer venir (quelcom) devers si mateix. L'imant atreu el ferro. Les electricitats de nom contrari s'atreuen. Els cossos s'atreuen en raó inversa del quadrat de les distàncies. La seva bondat atreu a tothom. Atreure's l'animadversió de la gent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que deu, que té un deute o deutes. Els deutors de l'Estat. Un deutor morós. Us soc deutor d'una resposta. En una relació jurídica, persona que té l'obligació de fer quelcom, de donar una cosa o de pagar una quantitat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deixar entendre (quelcom) sense expressar-ho. No expressar amb mots en el discurs (allò que no per això deixarà d'ésser entès). Parlant de llibres, el que tinc vol dir el llibre que tinc, hom sobreentén, doncs, en l'antecedent el mot llibre. [...]
