Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

aparellar2

1 1 v. tr. [BI] [ZOA] Ajuntar (dos, mascle i femella) per a la reproducció.
1 2 v. intr. pron. [BI] [ZOA] Els rosegadors s'aparellen abans de la hibernació. L'abella reina s'aparella amb uns quants abegots durant el vol nupcial.
2 1 v. tr. [LC] Ajuntar (dues persones) de manera que formin parella.
2 2 v. intr. pron. [LC] Dues persones, fer parella. Qui vulgui companyia que s'aparelli. Els balladors s'aparellen per ballar el rigodon.
3 v. tr. [LC] Aparionar.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions