61.
amarrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Subjectar (alguna cosa) amb cordes, cables, cadenes, etc. Subjectar (la nau) amb les amarres. Lligar (una persona). L'ha deixat amarrat amb dos grillons. Lligar, fer ferm, assegurar, (un cap de corda, un cable, una cadena). La nau, ésser subjectada, fermada. On amarra, la barca del teu pare? [...]
|
62.
contraroda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de fusta que va ajustada a la roda, per dins el buc de la nau, per reforçar aquella. [...]
|
63.
desgovernar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Governar malament (un país, una ciutat, etc.). Negligir el govern (d'una nau, d'una màquina, etc.). [...]
|
64.
empopada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció del vent sobre la nau bufant en la direcció de popa a proa. Córrer la nau una empopada. [...]
empopada
f. [TRA] Acció del vent sobre la nau bufant en la direcció de popa a proa. Córrer la nau una empopada. |
65.
escotilla
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obertura practicada en diversos punts de la coberta d'una nau, per a accedir a una bodega de càrrega. [...]
|
66.
salpar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar (una àncora). Salpar l'àncora. Una nau, anar-se'n, partir. Salparen de Marsella a punta de dia. [...]
|
67.
sotsobrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer caure a terra i subjectar sota seu (l'adversari). Una nau, tombar-se de costat donant mitja volta. [...]
|
68.
trinca 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corda que serveix per a subjectar un pal d'una nau, per a amarrar una perxa o una àncora. [...]
|
69.
desamarrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deixar anar les amarres (d'una nau). Separar (una cosa o una persona) d'allò a què està amarrada. [...]
|
70.
embarrancar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer encallar (una nau) en un fons de roques o en un altre obstacle submarí. Una nau, encallar-se en un fons de roques o en un altre obstacle submarí. Un veler embarrancava a causa de la boira. El navili s'embarrancà a la platja ben bé fins a mitja llargada. Ficar-se, encallar-se [...]
|