1 Separar una cosa d'una altra sobre la qual descansa, o del sòl. capalçar, aixecar una cosa d'un cap. Capalçar una bota per acabar de buidar-la. sollevar, alçar una cosa separant-la d'allò que la suportava. Sollevar inclou la idea d'aixecar lleugerament però amb esforç un objecte pesant, sovint [...]

alçar (o aixecar, o llevar) el setge Cp. desacorralar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 moureo armar(soroll, escàndol, raons, etc.) provocar suscitar(una qüestió) aixecar. Aixecar protestes. 2 elevar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

p. p. d'aixecar. erecteo eret Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

m. gat. Aixecar l'auto amb el gat. grill Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 enretirar, retirar un objecte del lloc que ocupa. Enretirar la taula, però retirar la paraula donada, retirar diners del banc. Retirar o enretirar la mà. aixecar, retirar una cosa d'un lloc aixecant-la. Aixecar el cadàver. Aixecar el setge. llevar. Llevar l'àncora. Llevar el setge. Llevar-se el [...]

animar(->) reanimar reconfortar sostenir encoratjar infondre esperança aixecar la moral Cp. consolar Ant. Desconfortar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 alçar, elevar. 2 (enlairar-sepron.) remuntar-se(un ocell) envolar-se aixecar el vol prendre el vol Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

aixecar. arboraro enarborar guindar ralingar, hissar una vela fins a posar tibants les cordes o ralingues. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. tr. eriçar(el cabell) estarrufar(el pèl) redreçar(->) aixecar. 2 erigir. 3 v. intr. Anar dret, un camí, a un lloc. conduir. menar. Aquest camí mena a la platja. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]