FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afix inserit a l'interior del radical d'un mot. L'infix nasal del verb llatí frango. Afix inserit entre un radical i un sufix que serveix per a connectar l'un amb l'altre. L'infix -eg- del mot polsegós. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu masculí plural i el datiu plural, masculí o femení, del pronom de tercera persona, quan va immediatament darrere d'un verb acabat en consonant o u subjuntiva. Cull-los i porta-me'ls. Mireu-los. Digueu-los que vinguin. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom nosaltres quan va immediatament darrere d'un verb acabat en vocal altra que u o d'un pronom feble acabat en vocal. Mira'ns. Se'ns ha dit que no. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de segona persona tu quan precedeix immediatament un verb començat en vocal o h o l'un dels dos pronoms hi i ho. No t'escolta. No t'ho vull dir. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom personal de tercera persona el darrere un verb acabat en vocal altra que una u subjuntiva o darrere un pronom feble acabat en vocal, sempre, però, que la forma l' no sigui possible. Veure'l. Me'l dona. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix l'acusatiu masculí del pronom de tercera persona quan, no seguint-lo cap altre pronom, va immediatament darrere d'un verb acabat en consonant o en u subjuntiva. Si vols el llibre, pren-lo. Agafeu aquest paquet i porteu-lo a casa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom feble en quan va darrere un verb acabat en vocal altra que u o d'un pronom feble acabat en vocal, llevat el cas en què el segueixi el pronom hi. Porta'n un. Dona-me'n un. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de primera persona jo quan precedeix immediatament un verb començat en vocal o h o l'un dels dos pronoms hi i ho. No m'escolta. M'ha donat la mà. No m'ho diguis. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pronom personal de segona persona, fórmula de tractament emprada en adreçar-se a algú que hom no tracta de tu o de vostè; quan és subjecte, exigeix el verb en segona persona del plural. Vós m'ho heu dit. Beneita sou Vós entre totes les dones. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu a la paraula. Art verbal. Que es fa de paraula i no per escrit. Una crítica verbal. Una ordre verbal. Una promesa verbal. Un contracte verbal. Un procés, un judici, verbal. Relatiu o pertanyent al verb. Una forma verbal. Un sintagma verbal. Deverbal. [...]
