FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Generalment seguit de que, denota causa. Com que estic cansat, me'n vaig a jeure. Com és tan tard, no estranyeu que ens n'anem: no podem esperar-nos més. Precedit d'un verb de percepció com sentir, oir, veure o mirar, introdueix una proposició completiva. He sentit [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Revestir d'una forma corporal, especialment d'una forma humana. Déu encarnà son fill. El Verb s'ha encarnat. Personificar 2 . Luter encarna l'esperit de la Reforma. Entrar dins la carn. Se li ha encarnat una ungla. Una ferida, posar carn nova. Pintar del color de la carn. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cas de la declinació de llengües com ara el llatí o el grec que expressa principalment una relació de possessió, pertinença, origen d'acció, etc. Cas genitiu. genitiu absolut Construcció grega constituïda per un substantiu declinat en genitiu i un verb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de primera persona jo, quan, no seguint-lo immediatament algun dels dos pronoms febles hi i ho, es troba immediatament darrere un verb acabat en consonant o u o davant un altre pronom feble. Escriu-me. Empeny-me. No me la prenguis. Dona-me'l. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de segona persona tu quan, no seguint-lo un segon pronom feble, va immediatament darrere un verb acabat en vocal altra que una u feble, o un pronom acabat en vocal. Posa't el vestit de mudar. Se't treu de sobre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de segona persona tu quan, no seguint-lo immediatament algun dels dos pronoms hi i ho, es troba immediatament darrere un verb acabat en consonant o u o davant un altre pronom feble. Vesteix-te. Asseu-te. Ves-te'n. No te la donaré. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ocupar posicions adjacents. Constituent que realitza aquesta funció sintàctica. Complement de nom. Complement verbal. Complement d'una preposició. complement agent Complement del verb passiu que és alhora el subjecte de l'oració activa corresponent. complement [...]
