81.
baticor
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de bategar fortament el cor. Quan s'adonà del perill li entrà un gran baticor. [...]
|
82.
responsori
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Versets que, dins la litúrgia, canta un solista, al qual replica el cor amb una tornada. [...]
|
83.
soprano
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La més aguda de les veus humanes, pròpia especialment de dones i de nois. Cantant que té veu de soprano. En un cor, part vocal destinada a les veus de soprano. Que dintre d'una família d'instruments ocupa el registre més agut. Un saxòfon soprano. [...]
|
84.
xato -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió usada com a vocatiu afectuós. Et poso aquest llucet, xato? Ai, xata del meu cor! Vas de vi. Embarcació de fons pla i poc calat que serveix per a traslladar molta càrrega i per a netejar l'obra viva dels vaixells sense entrar al dic. [...]
|
85.
lacerar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estripar (especialment teixits del cos dels animals o dels vegetals). Lacerar la carn. Lacerar el cor. [...]
|
86.
tequila
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aiguardent obtingut del suc que s'extreu del cor de l'atzavara Agave tequilana, originari de Mèxic. [...]
xato -a
|
87.
arcàngel
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En angelologia tradicional cristiana, àngel que pertany al segon cor de la tercera jerarquia. L'arcàngel sant Miquel. [...]
|
88.
cor-rodat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Defecte de la fusta en què s'aprecia com el cor se separa de les anelles de creixement. [...]
|
89.
desencongir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar encongit. Cessar d'estar encongit. El pit respirava perfectament i el cor es desencongia. [...]
|
90.
magnànim -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que mostra grandesa d'ànim. El príncep en aquella ocasió es mostrà magnànim. Un cor magnànim. Perdó magnànim. [...]
|