FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de França. Relatiu o pertanyent a França o als seus habitants. Llengua romànica parlada a França, als antics dominis francesos i en una part de Bèlgica i de Suïssa. Relatiu o pertanyent al francès. a la francesa Sense dir adeu, sense acomiadar-se. Anar-se [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escola literària de la segona meitat del segle xix, d'origen francès, caracteritzada per la defensa de l'autonomia de la poesia, l'elaboració formal, la imitació dels clàssics i l'emoció continguda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble d'origen celta establert a les terres meridionals de l'actual Bèlgica. Natural de Valònia. Relatiu o pertanyent a Valònia o als valons. Dialecte francès, de forta influència germànica, parlat a Valònia. Relatiu o pertanyent al való. [...]