Àrea temàtica
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > Mam > Awawateko-ixil

Àrea temàtica
Amèrica > Guatemala

ca - awakateko
ca - aguacateco  sin. compl.
cy - Awakateko
cy - Aguacateco  sin. compl.
de - Aguacateco
de - Awakateko  sin. compl.
en - Awakateko
en - Aguacatec  sin. compl.
en - Aguacateco  sin. compl.
es - aguacateco
es - aguacateco  sin. compl.
es - awakateko  sin. compl.
eu - awakatekera
eu - aguacateco  sin. compl.
eu - awakateko  sin. compl.
fr - aguacatèque
fr - aguacateco  sin. compl.
fr - awakateko  sin. compl.
gl - awakateko
gl - aguacateco  sin. compl.
gn - aguakatéko
gn - awakateko  sin. compl.
it - awakateko
it - aguacateco  sin. compl.
pt - awakateco
pt - aguacateco  sin. compl.
scr - Alfabet llatí
num - Sistema aràbic

Definició
L'awakateko i el chalchiteko són, en realitat, dues variants dialectals d'una mateixa llengua. Tot i que hi ha diferències prou marcades entre totes dues, la intercomprensió és molt elevada. L'any 2003, però, es va afegir el chalchiteko a les vint-i-una llengües maies reconegudes pel govern de Guatemala.

Els dos grups etnolingüístics viuen al municipi d'Aguacatán: l'awakateka a la part occidental i el chalchiteka a la part oriental. En aquest mateix municipi hi ha també població mam, k'iche' i ladina (d'ascendència europea i de parla espanyola).

Aguacatán era un centre poblacional important abans de l'arribada dels espanyols. L'etimologia d'aquest topònim podria derivar del mot aguacatlan (d'ahuacatl o aguacatl, 'alvocat' i tlan, 'abundància'), 'lloc amb abundància d'alvocats'.

Malgrat que l'awakateko es parla únicament en una petita zona geogràfica i que la població és totalment bilingüe, gaudeix d'una relativa bona salut.

Hi ha població awakateka a Mèxic, procedent de Guatemala, des dels anys vuitanta del segle XX. Un nombre important de persones de la zona oriental de Guatemala va travessar la frontera en aquesta època fugint de la guerra civil.

El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.

La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).

La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.