Resultats de la cerca frase exacta: 1.507
|
101.
proferir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pronunciar 2 1. Profereix malament els sons. Sense proferir paraula. Proferir injúries, blasfèmies. Proferir una condemna. Oferir 1. [...]
|
|
102.
expressar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manifestar (el pensament, el sentiment) amb la paraula, l'actitud o qualsevol altre signe exterior. Expressar algú el seu afecte amb paraules, amb abraçades. Expressar algú el seu dolor amb llàgrimes. Representar sota una forma sensible. Un trencat ordinari expressa una mesura [...]
|
|
103.
blasfèmia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Paraula o expressió injuriosa contra Déu o els sants. Despropòsit injuriós. Una blasfèmia contra la pàtria, contra la virtut. [...]
|
|
104.
haplologia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Supressió d'una síl·laba que apareix al costat d'una altra síl·laba igual o semblant en la mateixa paraula. [...]
|
|
105.
promptitud
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de prompte. Obeir amb promptitud. Respondre amb promptitud. Fer les coses amb molta promptitud. Tenir promptitud de paraula. [...]
|
|
106.
embarbussament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'embarbussar-se; l'efecte. Paraula o frase que fa de mal pronunciar i que sol proposar-se com a joc. [...]
mut muda
|
|
107.
emmudir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esdevenir mut, perdre la paraula. Esdevenir com mut, restar sense dir un mot. Elidir (un fonema). Un fonema, elidir-se. [...]
|
|
108.
falsia 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de qui afecta sentiments que no té, de la persona falsa. Acte o paraula propi d'una persona falsa. [...]
|
|
109.
flexionar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doblegar, flectir. Modificar (un element lingüístic) per flexió. Flexionar una paraula. Un element lingüístic, admetre flexió. Les conjuncions no flexionen. [...]
|
|
110.
deformar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alterar (quelcom) en la seva forma. La cotilla li deforma el cos. Aquestes botes li deformen els peus. La pluja li ha deformat les sabates. Perdre la seva forma. Aquest barret s'ha deformat amb la pluja. Alterar (un fet, una paraula, una idea, etc.) fent que presenti una aparença que no [...]
|
mut muda
1 1 adj. i m. i f. [LC] [MD] Privat físicament de l'ús de la paraula. És sord i mut. És mut de naixença. Escola de muts.
1 2 [LC] fer el mut No dir paraula.
2 adj. [LC] [ZOA] Que no profereix sons, que no té crit. Animals muts.
3 adj. [LC] Que no diu paraula. L'acusat va restar mut tot el temps. Mut d'admiració.
4 1 adj. [LC] fer muts [o fer muts i a la gàbia] Callar 1 1.
4 2 [LC] muts i a la gàbia! Mutis!
5 adj. [FL] [LC] Que no es pronuncia, s'aplica a les lletres. La h de harmonia és muda.
6 adj. [LC] Sense llegenda. Un mapa mut.