Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

commutació

f. [LC] [DR] Acció de commutar; l'efecte.
f. [LC] [TC] En telecomunicació, establiment de les connexions individuals entre les vies de transmissió, entrants i sortints, a fi de comunicar dos punts.
[IN] commutació de paquets Establiment de les connexions necessàries en una xarxa de telecomunicacions per a la transmissió i l'emmagatzematge de missatges o de dades formant paquets.
f. [EE] Modificació de la configuració d'un circuit elèctric per mitjà de l'establiment o la supressió de determinades connexions. Teoria de la commutació.
f. [EE] Conjunt de fenòmens que tenen lloc en l'induït d'una màquina elèctrica produïts per la inversió del sentit del corrent en el moment que una bobina és posada en curtcircuit al col·lector mitjançant les escombretes.
f. [FL] Substitució d'uns elements lingüístics per uns altres de la seva mateixa classe per tal d'establir les unitats distintives fonològiques, morfològiques o semàntiques d'una llengua.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions