FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Procurar-se amb treball. El pa que menja, ja l'afanya prou. Treballar sol·lícitament. En la feina s'afanya molt. Lliurar-se activament a una tasca, a una acció. Mai més no acabarà la tasca: no s'hi afanya gaire. Fer diligències actives. Avui, per a guanyar-se la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atribut de Mercuri, emprat avui com a símbol del comerç, que consisteix en una vara amb dues ales al cim i dues serpents enrotllades tot al seu llarg. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma mètrica usada pels antics poetes catalans i encara avui pels glosadors mallorquins, consistent en una sèrie indefinida de versos alternativament llargs i curts, que rimen per parells. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és de bon comportar o suportar. Avui fa un fred bastant comportívol. Fer comportívola una pena. Inclinat a comportar, pacient, sofert, tolerant. És un home molt comportívol. Complaent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'utoastecatano. Família de llengües ameríndies, moltes avui extingides, parlades a la zona occidental de l'Amèrica del Nord, des del Canadà fins a Mèxic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Citar com a autoritat, donar com a raó, com a argument, com a excusa. El pintor d'avui podria al·legar molts i bons precedents. Per no fer-ho, va al·legar incompetència. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Menja confitada, especialment en sal i vinagre. Avui mengem confitat. Carn, especialment conjunt de llom, costelles i embotits de porc, conservada dins olles amb oli o greix. Confitat d'ànec. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Respir fatigós degut a la xafogor de l'atmosfera, a un estat morbós, a un disgust, etc. Ara el malalt està més tranquil: li ha passat l'angoixa. Angoixa de la mort. Estat de l'atmosfera que fa fatigosa la respiració, que dona angoixa. Quina angoixa farà avui [...]
