Resultats de la cerca frase exacta: 51

Diccionari de la llengua catalana
31. pernada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cop de cama. Moviment violent de la cama. Quarta part del mas o masia. Braç que, fent parell amb un altre, forma una peça corba de construcció. Branca d'una corda que es divideix en dues o més. [...]
32. sirventès
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gènere poètic que, juntament amb la cançó, constitueix la modalitat més important de la lírica provençal trobadoresca, car expressa la reprensió moralitzadora, la polèmica, l'atac violent i la difusió d'ideologies religioses, polítiques i [...]
33. alè
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aire que s'escapa dels pulmons en l'expiració. Pudir-li a algú l'alè. Un elixir que perfuma l'alè. fer un alè Reposar una estona. perdre l'alè Restar gairebé sense poder respirar com a resultat d'un esforç violent, d'una forta emoció, etc. prendre [...]
34. amansir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
un tros de pa. Canviar el caràcter violent, esquerp, (d'una persona), fer-la tornar tractable, raonable. Esdevenir mansuet, deixar d'ésser feroç, esquerp, etc. Aquella egua tan boja, quan va haver fet tot el sembrar ja s'havia amansit. Amb els anys, l'avi s'anà amansint [...]
35. esclafar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rompre per una pressió forta, per un xoc violent. Esclafar nous, ametllons, avellanes. Esclafar algú contra la paret. Esclafar un adversari en una discussió, en un combat. La síndria va caure a terra i es va esclafar. Duia un barret fort, que es va esclafar amb el cop.  [...]
36. esmorteir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer menys viu, intens, violent. Sort va tenir que el capell dur va esmorteir el cop; si no, li baden el cap. Esmorteir la violència d'un cop. Esmorteir l'esclat de la llum. Els sorolls arriben esmorteïts. Esmorteir-se la llum, un soroll, un dolor. Amortitzar 2 1. Esmorteir un deute.  [...]
37. fúria
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Divinitat infernal del paganisme amb la missió de turmentar els dolents. Les tres fúries. Persona dominada per una ira violenta. Ningú no era capaç de contenir aquella fúria. Moviment violent d'ira. Això el va posar en fúria. Violència impetuosa. Atacaren amb [...]
38. pacífic -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De pau. Que és o s'esdevé en pau. Un regnat pacífic. Que emmena o tendeix a emmenar la pau. Intencions pacífiques. Que ama la pau, enemic de la guerra. Un home pacífic. Un poble pacífic. No agressiu, no violent. Un boig pacífic. Moneda catalana d'or, de curs [...]
39. bac 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caiguda forta i cop que produeix. Es va esvarar a la banyera i, del bac, es va trencar un braç. caure un bac Tenir una caiguda. He caigut un bac quan anava amb la bicicleta. Trompada, cop violent. Va pegar un bac contra la paret i es va trencar una costella. a bacs De mala manera. No [...]
40. desfici
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agitació deguda a un mal físic o moral que provoca intranquil·litat, a una cosa que despacienta fortament, a les punyides d'un desig violent. Els records es convertien en un desfici coent que em turmentava. Aquest pensament em produeix un desfici estrany. La petonejà amb [...]
Pàgines  4 / 6 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  Següent >>